XAVIER ALEGRET

L’energia eòlica busca el vent a favor

Apostar pels mercats emergents i rebaixar costos, les vies del sector per superar els obstacles a Espanya i Europa i créixer

El 10 de març del 1984 es va inaugurar el parc eòlic de Vilopriu, al Baix Empordà, el primer de l’Estat a entrar en funcionament. Aquesta setmana s’ha celebrat el trentè aniversari d’aquell esdeveniment, però la situació és ben diferent. D’una banda, actualment Espanya té més de 300 parcs eòlics i el vent és la primera font de cobertura de la demanda elèctrica. Però, de l’altra, a diferència del que va passar trenta anys enrere, ara difícilment ningú s’aventurarà a construir un nou parc eòlic.

Aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona el principal congrés d’energia eòlica d’Europa, organitzat per la patronal del continent, l’EWEA. Inevitablement les companyies del sector -des de constructores fins a elèctriques- han fet referència a la situació d’Espanya, on el govern ha retallat dràsticament la retribució a les renovables, i també a la d’Europa, un mercat madur i en el qual no s’espera un creixement de la demanda d’electricitat. Per això han avançat un estadi: què cal fer, i on, perquè el negoci continuï creixent? La resposta passa necessàriament per ser més eficients i rebaixar costos i, sobretot, per buscar el vent allà on hi ha camí per recórrer. És a dir, als països emergents.

Cap al sud

Els consellers delegats i directors generals de les principals companyies del sector d’Espanya i d’Europa i fins i tot

del gegant nord-americà General Electric (GE) van participar en el congrés EWEA 2014, i van coincidir que el negoci ja no és a Europa. Rafael Mateo, conseller delegat d’Acciona Energía, ho va explicar clarament: “A Europa passem per canvis molt destructius. La majoria dels serveis públics han perdut molt de valor”. Pel que fa concretament a l’energia, va alertar que “no hi haurà més població i sí més eficiència”, però això no vol dir que no hi hagi cap oportunitat per a les companyies: “No hi ha dubte de la substitució de les fonts fòssils, però no hem d’esperar a Europa més capacitat instal·lada que la de substitució de fonts fòssils”. La companyia espanyola ha anunciat que aturarà les inversions a Espanya a causa de les retallades i que “no té sentit continuar invertint en un actiu que no es necessita”, va dir Mateo respecte a l’excés de capacitat de producció elèctrica que hi ha a Espanya.

Amb aquest escenari, compartit per la majoria de directius del sector -només des d’Alstom es veuen oportunitats a Europa, concretament a França, on està duent a terme projectes offshore, de molins al mar-, la sortida són els emergents: “La diversificació és molt important. No hi ha creixements de demanda a Europa, però sí en països com Turquia i el Brasil”, va explicar Eckhardt Rümmler, conseller delegat de renovables de l’alemanya E.ON. Alfonso Faubel, conseller delegat d’Alstom Wind a Espanya, creu que “el mercat seguirà creixent, però hi haurà canvis: el món eòlic és gran i el que es perd a l’hemisferi nord es guanya a l’hemisferi sud”. El constructor francès està especialment interessat en el Brasil. Un altre fabricant, Gamesa, té una visió semblant però creu que “la demanda no canviarà pel que fa al volum”, segons diu Xabier Etxeberria, director general de Gamesa, “però sí en el repartiment, amb més emergents”. “Els nous mercats és un dels factors de creixement els anys vinents. Volem ser on siguin els clients: l’Índia, l’Amèrica Llàtina i el Con Sud”, va afegir. Mateo, d’Acciona, creu que s’ha d’anar “a països on creix la demanda, preocupats pel medi ambient i sense fonts pròpies”. La companyia aposta per Xile, Sud-àfrica, Costa Rica i Mèxic.

Llum més barata

L’altra via per créixer, que no és incompatible amb la internacionalització sinó complementària, és rebaixar costos. L’energia eòlica es percep que és cara, però en els últims anys ha rebaixat molt els costos. Un exemple: la prima establerta per l’eòlica a Espanya abans de la reforma estava al voltant dels 80 euros el megawatt/hora -ara cobraran menys-, mentre que les nuclears projectades al Regne Unit cobraran més de 100 euros.

Al marge del debat de si s’ha de continuar subvencionant l’eòlica -els directius coincideixen que se n’ha de reconèixer el valor mediambiental però també admeten que les ajudes no són sostenibles a llarg termini-, el que el sector té clar és que han de produir energia més barata. “Si no som capaços de reduir molt els costos, no passarem de l’estratègia 20/20”, que compromet els països europeus a apostar per les renovables, va explicar Xabier Viteri, conseller delegat de renovables d’Iberdrola. ¿I com s’abaixen els costos? Doncs amb innovació, per fer els parcs eòlics més eficients: “És indispensable continuar abaixant el cost i necessitem una tecnologia que ho continuï fent”, va argumentar Anne McEntee, vicepresidenta de renovables de General Electric. “Necessitem més innovació en tota la cadena de valor. No només en disseny i producció, també en logística, transport, etc.”, va precisar Viteri.

Un factor amb què es poden abaixar costos és la previsió del temps. “Vam arribar a un sostre, perquè el vent era bastant impredictible. Ara el podem predir millor i això ens permet optimitzar els parcs. Sabent quant vent bufarà serem més eficients”, va explicar João Paulo Costeira, conseller delegat d’EDP Renovables Europa. Roberto Deambrogio, vicepresident d’Enel Green Power, va dir: “Amb més i millor predicció podem optimitzar la producció i ser més competitius”. Anne McEntee va afegir que GE “està optimitzant la producció de pales que s’adapten als tipus de vent”, de manera que puguin produir més.