OPINIÓ
JORDI ALBERICH

L'empresariat emergent i el destí col·lectiu

Malgrat que es tendeix a creure el contrari, penso que l'esperit emprenedor té bona salut. Particularment, no paro de conèixer iniciatives, moltes de les quals ja ben consolidades, especialment en l'àmbit de les noves tecnologies. En altres àmbits, de caire més industrial, l'activitat és més petita, però és lògic, perquè crear una nova empresa resulta molt costós. Seria desitjable que persones emprenedores anessin prenent el relleu en moltes pimes familiars sense successió. Seria la millor manera de garantir-ne la continuïtat, però ens trobem amb dos problemes: la falta d'instruments eficients per finançar les compres i l'actitud encara molt contrària a cedir control que tenen la majoria de pimes.

En qualsevol cas, la dinàmica és bona. El que també caldria, i molt, és que aquest empresariat emergent se sentís compromès amb el destí col·lectiu, que assumissin que, per la seva condició d'elit, els correspon comprometre's amb el conjunt de la societat, donant consistència al que s'anomena societat civil i que, malgrat la fama, està ben ensopida. El que avui fa sovint la societat civil és aplegar-se per defensar els interessos més propis, procurant ser molt respectuosa amb els que considera poderosos, ja sigui pel seu pes polític, financer o mediàtic. Aquesta és una dinàmica massa arrelada perquè la canviï l'actual generació.

Per això cal que joves emprenedors facin seu aquest repte i que, des de la llibertat, defensin les seves posicions, però també pensin en els interessos col·lectius, que de vegades seran una mica contradictoris amb els individuals. Però a llarg termini es confonen, ja que l'activitat productiva requereix un marc social i econòmic eficient, equitatiu i estable.

No sé si serà així, perquè tot plegat es fonamenta en el fet que els ciutadans ens coneguem els uns als altres, i crec que aquest coneixement mutu va a la baixa, la societat és cada vegada més compartimentada. Diem que part de la nostra joventut és cosmopolita. Segons el diccionari, ho és la persona que considera tot el món pàtria seva. Jo el que més trobo són joves que parlen idiomes i que consideren seves persones de tot el món, però de la seva benestant classe social. Joves que dubto que hagin sortit d'una part molt petita de la seva pròpia ciutat. Què hem de fer per conèixer-nos més?

Jordi Alberich és economista