PERFIL
Empreses 10/03/2013

Bernard Arnault: l'emperador del luxe es vol exiliar a Bèlgica

El propietari de LVMH és mirat amb recel a França després d'haver començat els tràmits per fer-se belga. Ambiciós i impacient, va construir el seu imperi amb grans operacions financeres

Vicenç Moliné
3 min
L'emperador del luxe es vol exiliar a Bèlgica

Amb una fortuna valorada en 22.000 milions d'euros i propietari del grup LVMH, amb firmes com Louis Vuitton i Moët & Chandon, Bernard Arnault és considerat l'emperador del món del luxe, un tron aconseguit amb estratègies i tàctiques dignes del Napoleó del segle XX.

Nascut el 1949 a Roubaix, fill d'un empresari dedicat a la promoció d'obres públiques, va estudiar enginyeria a París. Acabada la carrera, va convèncer el seu pare per reorientar el negoci familiar a les cases d'estiueig. El negoci va prosperar i Arnault va succeir el seu pare l'any 1979, poc abans de la victòria electoral del socialista François Mitterrand. Els nous impostos que va imposar van portar Arnault al seu primer exili fiscal als Estats Units, des d'on dirigiria l'operació per entrar al món del luxe.

El 1984 va comprar el grup Boussac, un conglomerat en fallida que incloïa empreses de distribució d'aliments, de fabricació de bolquers o la firma Christian Dior, l'autèntic objectiu d'Arnault. Va rebre abundants ajudes públiques condicionades a la promesa de mantenir els llocs de treball.

Arnault, però, tenia altres plans. En poc temps va trossejar el grup i es va desfer de totes les empreses que no li interessaven i en les quals els nous propietaris no van dubtar a aplicar dures retallades de plantilla. Brussel·les i París es van sentir tan estafats que van exigir el retorn de la meitat de les ajudes.

Conquesta de LVMH

Els que el coneixen el defineixen com a insaciable i impacient, dues qualitats que Arnault va demostrar només dos anys després d'haver aconseguit Dior. Va comprar fins a un 25% de les accions del grup LVMH i va aprofitar les disputes entre les dues famílies que controlaven el grup per llançar una opa que no només el va catapultar a la direcció de l'empresa, sinó que el va convertir en el principal accionista.

Així, Arnault es va convertir en el propietari del principal grup de productes de luxe i en un directiu admirat per totes les escoles de negocis. Als ulls de molts francesos, però, va quedar com un milionari que havia fet fortuna amb mentides i traïcions.

Tot i haver protagonitzat estrepitosos fracassos amb start-ups d'internet, el grup LVMH va multiplicar el seu volum i, a cop de talonari, va seguir comprant firmes de luxe. Aquest patrimoni creixent el va convertir en la persona més rica de França segons Forbes , un lloc que va perdre a principis de setmana en favor de Liliane Bettencourt, propietària de L'Oréal.

Com a desena persona més rica del món, Arnault ha encarnat la figura clàssica del milionari inaccessible i amb gustos només a l'abast de la seva butxaca. A part de diverses mansions a França -una a Saint-Tropez, una altra als Alps i una tercera envoltada de vinyes al centre del país-, Arnault és propietari d'una illa a les Bahames i d'un iot de 70 metres d'eslora.

Si alguna cosa tenen en comú totes les seves mansions és la pista de tenis, el seu esport preferit i que l'ha convertit en un fix de la final de Roland Garros. També acostuma a tenir-hi pianos, l'instrument musical amb el qual, interpretant una peça de Chopin, asseguren que va enamorar la seva segona dona, pianista professional i amb qui ha tingut tres dels seus cinc fills.

Exiliat a Bèlgica

Davant l'impost de la renda del 75% que François Hollande vol aplicar a les grans fortunes, Arnault va començar els tràmits per obtenir la ciutadania belga. Després de l'escàndol que això va suposar, la premsa francesa i belga va descobrir l'entramat de societats que ha permès a Arnault reduir a la mínima expressió els impostos que aporta al Tresor francès i, tot i que la seva fortuna n'ha sortit beneficiada, el viatge a Bèlgica ha estat per a la seva imatge pública el que Waterloo va ser per a Napoleó.

stats