-JOAN FAUS

Lehman Brothers es resisteix a desaparèixer

Demà fa sis anys de la fallida que va marcar l’inici de la crisi. Per sorprenent que sembli, el banc encara és viu

Lehman Brothers es resisteix a desaparèixer Zoom

Al número 745 de la Setena Avinguda de Nova York, en ple Manhattan, el gratacel de 32 plantes que ocupava Lehman Brothers ha canviat de propietari. L’ampli logotip i les pantalles fosques engegades durant tot el dia s’han substituït per l’aspecte blau llampant de l’entitat britànica Barclays, que va adquirir bona part de la divisió nord-americana de Lehman poc després que el llavors quart banc d’inversió dels Estats Units es declarés en suspensió de pagaments el 15 de setembre del 2008. La fallida, demà farà sis anys, va ser la més important de la història dels EUA -de 475.000 milions d’euros- i va desencadenar la pitjor crisi financera en vuit dècades.

Però sis anys després -amb les economies nord-americana i mundial força recuperades- Lehman no ha desaparegut. El banc, que per molts és l’epítom dels pitjors excessos de Wall Street abans de la crisi, continua existint. I paradoxalment el seu present es desenvolupa molt a prop del gratacel que simbolitza el seu col·lapse i la fi d’una era. A dos blocs de carrers, al número 200 de l’avinguda Park, Lehman ocupa dues plantes d’un altre gratacel d’oficines. Des d’allà es gestiona el seu complex desmembrament i el retorn de part dels seus elevats deutes als creditors.

La liquidació portarà temps. El hòlding de la companyia ha admès que “podria allargar-se” més enllà del 2018, l’any que es preveu en els seus informes públics. Si es compleixen els pronòstics més conservadors, Lehman viuria fins a deu anys després de la seva fallida, cosa que a Europa suposaria una anomalia però que és habitual als EUA. Per exemple, tretze anys després de la seva suspensió, el gegant energètic Enron continua existint oficialment. L’empresa -que fins a Lehman era la segona suspensió més gran del país- encara té litigis de pagaments pendents, tot i que el gruix els va culminar el 2011.

Lehman Brothers -fundat el 1850 per dos germans a l’estat d’Alabama- es va enfonsar el setembre del 2008 per la fuga massiva de clients. Fugien espantats per la falta de capital generada per les grans pèrdues obtingudes en negocis immobiliaris -la crisi del totxo havia esclatat l’estiu del 2007- i per la negativa del govern nord-americà d’acudir al rescat del banc, com havia fet una setmana abans amb les agències immobiliàries Fannie Mae i Freddie Mac. El març del 2012 Lehman va sortir oficialment de la suspensió de pagaments. Des de llavors ja no necessita el permís dels tribunals per vendre actius. El seu objectiu és simple: generar la màxima quantitat de diners per tornar els seus deutes i finalment desaparèixer.

L’essència del banc és la mateixa de sempre -fer inversions que generin beneficis-, però la seva dimensió ha canviat profundament. Lehman tenia al juny 243 treballadors, un 90% dels quals als EUA, a banda de 22 gestors externs, segons la informació facilitada a l’ARA pel hòlding nord-americà de l’empresa, que va declinar fer cap declaració. A mitjans del 2010 tenia 575 treballadors i 160 externs. Les xifres queden molt i molt lluny dels 25.000 treballadors del moment de la fallida.

D’aquests 25.000, 9.000 van integrar-se a Barclays quan va adquirir per 1.000 milions d’euros bona part de la divisió nord-americana -incloent-hi el departament de gestió borsària-. Per la seva banda, el banc d’inversió japonès Nomura va comprar per 155 milions la divisió a l’Àsia. Els departaments a Europa i Hong Kong continuen en mans de Lehman i estan gestionats per les auditores Price Waterhouse Coopers i KPMG, respectivament.

La suspensió de pagaments ha generat que existeixin més de 80 administradors diferents dels actius de l’entitat a tot el món. La majoria els gestiona el hòlding als EUA i són els que supervisa un tribunal de Manhattan. En bona part dels litigis -en què hi ha grans inversors, com el banc Goldman Sachs i el fons Paulson-, Lehman ha acordat pagar als creditors entre 21 i 28 cèntims per cada dòlar. Altres casos encara no s’han resolt.

Des que van començar a efectuar-se els pagaments, l’abril del 2012, el hòlding nord-americà ha tornat als seus prestamistes 44.200 milions. En l’últim tram, entre el novembre i l’abril, la suma ha sigut d’uns 10.000. Les seves previsions són que el 2018 haurà tornat 68.700 milions, una quarta part del valor de les demandes que espera rebre i gairebé una tercera part dels actius que gestionava a tot el món abans de la fallida.

El procés és encara més enrevessat perquè en paral·lel Lehman Brothers com a empresa -excloent-ne el hòlding- també està duent a terme els seus propis pagaments. El seu cas està supervisat per un altre tribunal de Nova York i el gestiona un únic administrador, que també ha declinat fer declaracions. De moment, ha pagat 81.000 milions d’euros a antics clients de la divisió borsària, que han recuperat el 100% de la seva inversió. Des de dimecres també han començat a ser compensats -tot i que només rebran un 17% del total- els creditors considerats no segurs, que van prestar diners però sense un colateral a canvi. En total, rebran 3.500 milions.

Sis anys després, i malgrat el trauma de la suspensió, els negocis no li van gens malament a Lehman Brothers. La millora del mercat immobiliari als EUA i a Europa ha permès al hòlding incrementar la seva liquiditat de caixa, cosa que beneficiarà els creditors: el 2012 preveia tornar 23.000 milions menys que ara. L’any passat, per exemple, es va vendre amb èxit la seva participació a una constructora nord-americana. Entre les inversions més valuoses que encara manté destaca el 15% en la societat que gestiona les curses de Fórmula 1, en què ha guanyat més de 1.500 milions d’euros amb un retorn del 550% sobre la seva inversió.

ALGUNES COSES, PERÒ,no han canviat en sis anys. Els ex alts càrrecs de Lehman, incloent-hi el conseller delegat en el moment de la suspensió, Richard Fuld, continuen sense haver sigut processats en cap procés delictiu, cosa que contrasta amb el cas d’Enron. Segons el seu auditor, Ernst & Young, el banc va respectar les normes comptables del moment. Cap alt càrrec bancari nord-americà tampoc ha sigut processat per negligències abans de la crisi, però les seves entitats han rebut elevades multes. La situació podria canviar si un tribunal dóna la raó a uns inversors que des de dimarts reclamen que Fuld sigui considerat responsable de les pèrdues pel col·lapse del pla de jubilacions de Lehman.

El dubte és si tot plegat arriba al carrer, al ciutadà que va patir la crisi. L’antic gratacel de Lehman a la Setena Avinguda és una de les principals parades dels recorreguts turístics per Nova York que expliquen el terratrèmol financer del 2008. Segurament molts dels assistents no saben que Fuld no ha sigut processat i que el banc que dirigia encara existeix a només un parell de carrers.