L'economia catalana: no ens podem despistar!

Un cop passades les eleccions, ara cal concentrar-nos a enfilar la sortida de la crisi. En aquest sentit, em preocupa que ens aboquem massa a les dues grans qüestions del moment, el debat territorial i la crisi de l'euro, i tendim a oblidar que, a escala autonòmica, podem afavorir la desitjada recuperació. També m'inquieta el convenciment generalitzat que som un país ric, una mena d'Holanda o Dinamarca, quan no és així. I hem de ser-ne conscients per no caure en l'autocomplaença.

Segons l'Eurostat, l'any 2008 el PIB per habitant a Catalunya era de 27.900 euros, lluny dels 36.300 euros d'Holanda i dels 42.500 euros de Dinamarca, on algunes regions s'acosten als 50.000 euros. Tenim una riquesa només superada per 10 dels 27 estats de la UE. Així, per exemple, el nostre PIB per habitant és superior al d'Itàlia en el seu conjunt, però a la vegada és inferior al de tres de les cinc regions italianes. Actualment ens situem al voltant de la posició 40 en el rànquing de regions europees. És a dir, no som tan rics des d'una perspectiva comparada, tot i situar-nos per sobre de la mitjana de la UE, que és de 25.100 euros.

A més, la crisi ens està deixant uns desequilibris molt preocupants, principalment en forma d'atur i deute. L'atur va consolidant una conflictivitat social que pot esclatar en qualsevol moment, i el deute ens impossibilita l'accés als mercats financers. Només cal veure com hem de recórrer al fons de liquiditat per pagar les nòmines. Tot plegat conforma un escenari molt complex de cara als pròxims anys.

En el millor dels casos encararem la sortida de la crisi amb un teixit productiu més competitiu; amb unes empreses de més dimensió i més lligades amb el món científic, i amb un estat del benestar més consolidat i eficient. El pitjor és anar-nos esmicolant socialment i econòmicament, malbaratant la modernització aconseguida en dècades. Malauradament, això no depèn només de nosaltres. En qualsevol cas, l'administració autonòmica pot començar per no paralitzar-se davant els conflictes polítics -això és feina dels partits-. Cal ser conscients que el gran risc és allunyar responsabilitats i despistar-nos. I tendim a fer-ho.

Jordi Alberich és economista.