RETWEETS

L’e-mail ja no és per als desconfiats

El correu electrònic és el mínim comú denominador de les aplicacions d’internet i continua sent una de les eines de comunicació més eficients gràcies a la seva universalitat i asincronia: es poden enviar i llegir amb la majoria dels dispositius connectats i en el moment que més ens convingui. Però la gran majoria dels missatges que circulen per la xarxa són de tipus promocional, i això està perjudicant la seva credibilitat. Aquests dies ho he comprovat personalment. Fa unes setmanes em vaig donar d’alta a Brewster, un pràctic servei per mantenir al dia la teva llista d’adreces: envia als teus contactes un missatge amb les dades que tens d’ells -població, adreces de correu, números de telèfon-, els permet confirmar-les o rectificar-les i aplica les modificacions a tots els dispositius que tinguis sincronitzats. També intenta eliminar els duplicats. Una operació semblant a la que fa el veterà Plaxo, però sense haver d’instal·lar res al teu ordinador. En els dos casos el principi és que cada persona es fa responsable de mantenir actualitzades les seves dades a les llistes alienes. Per a algú que, com jo, té fitxades milers de persones, això podria estalviar molta feina.

El problema és que la majoria dels meus contactes han interpretat que el missatge rebut de Brewster demanant-los que confirmin les seves dades era un correu brossa. Molts m’han escrit per correu electrònic, altres a Twitter en públic o en privat, i en un cas m’han aturat al carrer per advertir-me que tinc l’ordinador infectat amb un virus que envia missatges en nom meu. Els asseguro que no és així. Potser el format del missatge de petició de dades no és l’ideal -crec que m’hauria de deixar substituir el text genèric en anglès per un de personal- però per molt que me’l miro no aconsegueixo confondre’l amb un missatge maliciós, si no és que ja estic tan tip de rebre missatges no desitjats que desconfio de tot el que arriba a la bústia d’entrada. Tot plegat, una llàstima.