- DANI SÁNCHEZ UGART I ELENA FREIXA

L’avanç de les legions robòtiques

Tot i que són “extremadament tontos”, els robots estan envaint tots els sectors de la indústria. A curt termini eliminen llocs de treball. El dubte és si també en poden crear

L’ABB ÉS UN EMPLEAT suec de la indústria electrònica. Treballa 365 dies a l’any amb jornades de 24 hores. No cobra pagues extres i no té dret a sindicar-se. És l’empleat perfecte per al patró: incansable, amb una precisió mil·limètrica en els moviments i bon treballador en equip. Ni tan sols demana un sou a final de mes. Només se li ha de pagar una vegada i treballa incansablement fins al final de la seva vida. Sembla la definició d’un esclau, però és la del Dual Arm Concept, un androide de l’empresa sueca ABB que està a punt d’arribar a les fàbriques de tot el món i que, amb dos braços de mida humana, però sense cap ni peus, és capaç de substituir tres treballadors de la indústria de l’electrònica per un mòdic preu (que els seus creadors de moment no desvelen). L’autèntica novetat d’aquest robot, presentat aquesta setmana a Sabadell, és que no necessita treballar dins d’una gàbia, com els androides que fins ara han ocupat les factories, sinó que és capaç de fer-ho al costat dels humans. I això obre un món de possibilitats a la indústria.

La revolució robòtica viu un punt d’inflexió. Està entrant en sectors que fins ara confiaven en la mà d’obra humana i substituint llocs de treball. El camí el va obrir la indústria de l’automoció, robotitzada des dels anys 70. Però la robotització de les plantes industrials té una altra cara, poc idíl·lica, i recentment n’hi ha hagut un exemple pròxim. La planta de Granollers del grup Mondelez ha instal·lat una nova línia de producció capaç de produir moltes més galetes per minut. La inversió, però, ha tingut un preu: menys necessitat de mans. I el fabricant ha acomiadat 28 empleats arran d’aquesta millora tècnica. ¿Pot corregir-se amb el temps aquest primer efecte pervers? La direcció de Mondelez ha destacat que la inversió en robots fa guanyar estatus a la planta catalana dins del grup, ja que la nova línia farà que es concentri a Granollers la producció de galetes Príncipe a Europa.

Al llarg de la història totes les revolucions tecnològiques han vingut acompanyades dels mateixos dubtes sobre la continuïtat dels llocs de treball i, fins ara, el resultat sempre ha sigut la creació de més riquesa i de més llocs de treball, que han compensat els perduts per la mecanització. La resistència dels treballadors ha sigut històricament manifesta, i els luddistes, que s’oposaven a l’avanç tecnològic durant la Revolució Industrial amb l’incendi de fàbriques, ara tenen imitadors que s’oposen a l’arribada dels robots i de la intel·ligència artifical. Però si cal jutjar-los pels precedents històrics, aquests neoluddistes tenen tots els números per fracassar. La Revolució Industrial va fer que l’agricultura, que ocupava la pràctica totalitat de la població, signifiqui ara poc més d’un 2% dels llocs de treball de les economies desenvolupades. I la creació de riquesa i el benestar dels ciutadans han augmentat significativament des d’aleshores en aquestes economies. ¿Serà tan positiu el balanç amb la revolució robòtica? Els experts són optimistes, però amb reserves. Aquesta revolució és inevitable, i cal abraçar-la. A més, a llarg termini, aquest procés pot tenir efectes positius. Però és en el curt i el mitjà termini on hi ha els dubtes.

L’avanç de les legions robòtiques és molt ràpid i s’accelera. Des de l’inici de la crisi, les vendes de robots al món s’han disparat. Mentre que en els anys anteriors les vendes es van mantenir gairebé estables, a partir del 2010 el creixement de dos dígits ha sigut la tònica, i el 2014 es preveu que les vendes mundials de robots per a la indústria gairebé doblin les que es van fer el 2008, amb 200.000 unitats, segons la previsió de la Federació Internacional de Robòtica. És a dir, en una època d’increment generalitzat de l’atur, també han augmentat les vendes de robots. I és que l’impacte immediat d’aquest avanç fa que, com a la fàbrica de galetes, sobrin alguns treballadors “de les capes intermèdies”, segons explica Ángel Sánchez, director general d’I-deals, empresa del grup Everis encarregada de mentorar projectes innovadors.

L’acceleració en les vendes de robots té més d’una explicació econòmica: a més de l’abaratiment de costos i els guanys de competitivitat que pot comportar per a les empreses, els robots són cada cop més barats de fabricar. I això s’explica gràcies a un altre aparell que, a priori, no sembla tenir res a veure amb la robòtica: l’iPhone. El telèfon intel·ligent d’Apple va incorporar tot un seguit de sensors imprescindibles per a la robòtica, com els giroscopis, les càmeres i els sensors de proximitat. Després, tots els fabricants de smartphones van incorporar les mateixes tecnologies i en van multiplicar la fabricació mundial, reduint-ne dràsticament el preu. “Fa 10 anys una càmera de 5 megapíxels ens costava 6.000 dòlars. Ara ens en costa 10”, explica el director general d’ABB Robotics a Espanya, Marc Segura. Les impressores 3D, que permeten fer prototips de manera ràpida i barata, també han accelerat els avenços en robòtica.

En aquesta revolució, Europa ja ha decidit que es vol posar al costat de les màquines. Per això aquest mes la Comissió Europea (CE) ha firmat amb un conjunt d’empreses del sector un acord que preveu la inversió de 2.800 milions d’euros per aconseguir que Europa continuï liderant la fabricació d’aquests aparells al món. Actualment les empreses europees controlen un 35% del mercat mundial, i l’aspiració del programa és arribar al 42%. El parer de la CE és que l’augment de la població robòtica que arribarà com a conseqüència d’aquest programa crearà 240.000 llocs de treball -qualificats-. I tot i que no han comptabilitzat quants de no qualificats en destruirà, la comissària d’Agenda Digital, Neelie Kroes, es va mostrar convençuda que el balanç serà positiu i va assegurar que cada robot industrial genera 3,6 llocs de treball. Tot i així, Kroes va demanar un esforç pedagògic a la indústria: “Necessitem proves més contundents”.

“Estem en un moment de canvi, i al principi hi podrà haver tensions, però ens hem de preguntar: podem aturar-ho?” És el repte que llança Segura, que explica que als països més robotitzats, com Alemanya, és on hi ha menys atur. “Els robots són extremadament tontos”, afegeix el directiu d’ABB per defensar que necessiten l’ajuda humana per funcionar. Tot just ara la robòtica ha començat a incorporar la intel·ligència artificial als seus processos, però ha aparcat l’aura de ciència-ficció que l’envoltava als 90 i ha optat per la practicitat. “El mite de la fàbrica fosca, on no caldrien llums perquè només hi treballarien robots, no ha sigut així i ara allà on s’ha apostat per robotitzar hi ha més gent treballant i més intel·ligència”, defensa el director de la fundació Computer Integrated Manufacturing (CIM) de la UPC, Felip Fenollosa. La gent que ha d’estar al capdavant de les línies productives automatitzades està molt qualificada i les plantes acostumen a ser més àgils a l’hora d’innovar i més productives, afirma. “Si la teva feina requereix molta capacitació o és poc automatitzable no et veuràs afectat. Seran les capes intermèdies les que patiran més”, afegeix Sánchez.

A la fàbrica de galetes la robotització servirà per portar producció de fora. I això obre una nova via per crear ocupació gràcies als robots: la relocalització. Com més mecanitzat estigui un procés, menys importància tenen els costos laborals, que a Occident són molt més alts que a Orient. “Els Estats Units tenen una campanya per fer tornar la producció basada en tres eixos: la mà d’obra qualificada, l’energia barata i la robotització -explica Sánchez-. I els està funcionant”. Això ha servit, per exemple, perquè Inditex pugui produir a Espanya part de les seves peces de roba, amb maquinària molt sofisticada. Però els asiàtics no es volen quedar enrere, i també estan omplint de braços articulats les seves línies de producció. Foxconn, un dels principals fabricants de productes electrònics del món, amb desenes de macrofàbriques a la Xina, està desenvolupant els seus propis robots, els Foxbots, per introduir-los a la seva línia de producció. “Un dels grans problemes de Foxconn és que els dilluns el 20% de la plantilla no els apareix, perquè no volen fer aquesta feina”, explica Segura, que defensa que els robots faran les tasques que són o massa tedioses o massa perilloses per als humans.

La robotització ha arribat a les llars i ho ha fet amb aparells que superen de molt els primers robots que van entrar a les fàbriques. La utopia de la nevera que compta les calories que mengem al dia i ens equilibra la dieta potser encara no s’ha complert, però en canvi tenim un robot que es passeja per casa i neteja el terra sense deixar-se ni un racó. L’anomenada Roomba és la prova palpable d’aquesta practicitat que s’ha imposat sobre l’espectacularitat que alguns apuntaven fa anys, explica Fenollosa. Fabricada per iRobots, és un dels exemples més clars de la robòtica de servei, que és el pròxim gran repte de la indústria. iRobots va néixer al MIT de Massachusetts i ja ha venut més de 10 milions de robots domèstics a tot el món. “Han sabut cobrir una necessitat”, resumeix Sánchez, que considera que estem en un “punt d’inflexió” pel que fa a l’entrada de robots a les llars: “Falta trobar aplicacions que ens resolguin problemes, però la tecnologia ja està llesta”. Els robots d’assistència a malalts i gent gran i els que fan les tasques de la llar semblen els que estan més a la vora. De moment, Google ja ha comprat vuit empreses de robòtica: una garantia que aviat els robots seran entre nosaltres.