EMPATIA
JORDI ALBERICH

L'autocensura dels empresaris

La por de molts empresaris a opinar sobre l'expresident de la CEOE ha perjudicat la imatge del gremi

Un dels grans escàndols dels darrers dies ha estat l'empresonament de Gerardo Díaz Ferrán, anterior president de la CEOE. No és la meva intenció criticar una persona que està privada de llibertat. Però sí que penso que és un bon moment per recordar els seus darrers temps com a màxim representant de l'empresariat. El que més em cridava l'atenció era que, malgrat la seva posició de president de la patronal, els disbarats que protagonitzava com a empresari ja eren evidents, i les sospites d'irregularitats, moltes. Si això era evident per a un ciutadà del carrer, encara ho devia ser més per a alguns grans empresaris, especialment els que l'acompanyaven en la patronal.

Sens dubte, el que corresponia a Díaz Ferrán era abandonar la presidència, atès que perjudicava, i molt, la imatge de l'empresariat, però aquesta desitjable actitud és ben poc practicada al nostre país. Per contra, va aguantar en el càrrec fins al límit, deteriorant durant molts mesos la CEOE. Ara bé, el més sorprenent fou el silenci de tots aquells que no van expressar el seu malestar amb la situació quan els corresponia fer-ho. Sobretot, perquè alguns d'ells no paren de denunciar, amb dolor, que la figura de l'empresari no gaudeix del reconeixement que es mereix, a la vegada que atorguen la responsabilitat de tots els mals a una política que ofega la societat civil. Si haguessin parlat haurien contribuït a millorar la imatge de l'empresari, tot exercint la llibertat pròpia de la societat civil.

No acabo d'entendre aquesta por que ens domina a expressar-nos amb llibertat. Tendències semblants vivim en el debat sobre el procés independentista i els seus efectes sobre l'activitat empresarial. Estant no pocs empresaris força preocupats, són molt pocs els que es manifesten. Aquesta por també sembla tenir-la el ciutadà. Del 25-N és inquietant com es van equivocar les enquestes, fins i tot les fetes a peu d'urna. Uns errors que no s'havien vist mai. Només s'entén des de la por, en aquest cas, a dir el que hem votat a un enquestador anònim. Tot plegat no s'acaba d'entendre en un país sense censura. Sembla que tots practiquem cada vegada més l'autocensura. Els silencis en són una mostra, i una molt mala notícia.

Jordi Alberich és economista.