L a década de las multilatinas. Aquest és el títol del llibre escrit per Javier Santiso, professor d'economia d'Esade i president de la xarxa de mercats emergents de l'OCDE, en què defensa que al llarg dels pròxims set anys es donarà l'explosió definitiva a l'exterior de les grans multinacionals llatinoamericanes, afegint-se al ritme de creixement dels mercats emergents.
Basant-se en les estadístiques proporcionades per la revista América Economía , que porta elaborant rànquings de les empreses llatinoamericanes des del 2007, Santiso remarca l'auge de companyies de països com el Perú i Colòmbia, que segueixen els passos dels seus germans grans, el Brasil i Mèxic, que van començar el seu desplegament global a principis del 2000.
Entre els casos que remarca Santiso hi ha la brasilera Empraer i la mexicana Cemex, que es barallen per la primera posició en el rànquing de les multillatines en els sectors aeronàutic i del ciment. Entre les 500 empreses llatinoamericanes més globals també destaca el grup d'alimentació brasiler JBS Friboi, un dels principals productors de vedella processada del món, amb presència a més de 150 països, per davant de la boliviana Brightstar, proveïdora global de tecnologia wireless il'aerolínia xilena LAN.
Santiso ressalta que "l'expansió de les multillatines no es limita només a sectors de matèries primeres o agroindustrials" -com passava fins ara-. A l'estiu, per exemple, la mexicana América Móvil va llançar una oferta per adquirir l'holandesa KPN per 72,2 milionos d'euros, i l'argentina Mercadolibre ja cotitza al Nasdaq.
Pont amb Europa?
El professor d'Esade també recorda que el gruix principal de les multillatines identificades en el seu estudi havia triat el Regne Unit per establir la seu europea, per davant d'Espanya, seguit de Portugal i Bèlgica. A Espanya tenen seu les brasileres Itautec, Alpargatas, Marisol, Gerdau i Spoleto; les xilenes Sudamericana de Vapores, Interoceánica y LAN Chile, i les argentines Arcor i Havanna. Segons Santiso, hi ha una oportunitat real "per la proximitat cultural i històrica" que Espanya es converteixi en una plataforma d'entrada a Europa per a les multinacionals i start-ups llatines. Una de les empreses que ha sabut captar aquest gir cap a les relacions bidireccionals ha sigut Telefónica, apostant per la creació de Wayra, una acceleradora d'empreses tecnològiques amb centres a les principals capitals d'Amèrica Llatina i Europa, incloent-hi Madrid i Barcelona.
