Amb un passat com a gestor d'inversions, el president de Telefónica va ser designat pel PP. Després de l'èxit a l'Amèrica del Sud, ara prova d'adaptar-se als nous temps
César Alierta va presentar al Mobile World Congress una arriscada aposta pel Firefox OS, el sistema operatiu amb què vol trencar el duopoli de Google i Apple. És un objectiu ambiciós, però com va dir fa poc un directiu del sector, "Alierta no dubta a assumir riscos, i a la llarga, aquestes apostes li han sortit bé".
Es va llicenciar en dret a la Universitat de Saragossa, ciutat en què va néixer el 1945. Va completar els estudis amb un màster de la Universitat de Colúmbia, a Nova York, que li va obrir les portes al Banco Urquijo, en el qual es va introduir al món de la borsa com a analista financer. Després de 15 anys, el 1985 va decidir anar pel seu compte i va crear Beta Capital, una gestora que a part de grans beneficis li donaria un gran prestigi en els cercles de poder econòmic madrileny.
Privatitzacions
Amb l'arribada al poder del PP el 1996 i la posterior onada de privatitzacions, l'amistat i la confiança que l'unia amb el llavors ministre d'Economia, Rodrigo Rato, li va valer l'encàrrec de dirigir la sortida a borsa de Tabacalera. No només ho va fer amb èxit, sinó que va fusionar l'empresa amb la francesa Seita, cosa que va donar lloc al gegant Altadis. Abans, però, Alierta va fer diverses operacions a borsa que a través del seu nebot li van reportar grans beneficis i per les quals el 2010 va ser declarat culpable d'ús d'informació privilegiada, tot i que el delicte ja havia prescrit.
L'any 2000 aquestes operacions encara no havien sortit a la llum i Rato va tornar a confiar-hi quan el va proposar per dirigir Telefónica en substitució de Juan Villalonga, pròxim al PP però envoltat d'escàndols.
Amb un estil pausat i fugint de la precipitació de Villalonga, que en poc temps havia inflat la bombolla de les puntcom liderada per Terra -la filial a internet de Telefónica-, Alierta va tancar aquesta etapa i després d'uns primers anys amb problemes va seguir amb les inversions començades els anys 90 a l'Amèrica Llatina per expandir el negoci de Telefónica, que a hores d'ara i en plena crisi ja té més beneficis allà que a Europa.
Tot i ser poc amic de les aparicions als mitjans, Alierta tampoc ha evitat els escàndols que ha comportat acollir i mantenir a Telefónica personatges estigmatitzats públicament, com Eduardo Zaplana, Rodrigo Rato i Iñaki Urdangarin.
Com a especialista en borsa, però, Alierta també sap el que mou els inversors i una de les decisions més doloroses que va haver de prendre l'any passat per reduir l'elevat deute de la companyia va ser suprimir el dividend, que Telefónica havia pagat anualment des dels anys de la postguerra. A més, va retallar un 30% la remuneració als directius, amb la qual cosa difícilment tornarà a cobrar 10 milions d'euros com el 2011.
Relleu preparat
L'any passat, Alierta va ascendir a conseller delegat José María Álvarez-Pallete, de 45 anys i amb un fort perfil financer i digital, amb prop de 30.000 seguidors a Twitter com a credencial de la seva adaptació als nous temps. Al fins aleshores conseller delegat, Julio Linares, li va donar una compensació de 24 milions d'euros. Telefónica, per cert, no ha volgut participar en aquest article.
Tot i que la companyia va suprimir l'any 2007 el límit d'edat que impedia que el president fos major de 65 anys, molts analistes assenyalen Álvarez-Pallete com a candidat a substituir Alierta. De fet, molts consideren que l'aposta pel Firefox OS és seva i Alierta, que hi confia plenament, li va donar suport.
