Terminal de contenidors del port de Barcelona.
JÚLIA MANRESA

L’alta tecnologia, un forat en les exportacions catalanes

Terminal de contenidors del port de Barcelona. / PERE TORDERA

La caiguda de vendes a l’estranger de productes d’alt valor afegit revela l’assignatura pendent d’un sector exterior que mai havia exportat tant

DE RÈCORD EN rècord. Catalunya fa mesos que pot presumir de la seva capacitat exportadora, no tan sols perquè mai havia exportat tant com ara sinó també perquè manté el lideratge absolut a Espanya, aportant una quarta part de tot el que l’Estat ven a l’estranger. Però aquesta cadena de rècords camufla una de les assignatures pendents que el sector industrial arrossega de manera crònica: l’exportació dels productes més valuosos, els d’alt contingut tecnològic, com ara els del sector aeroespacial, els farmacèutics o els informàtics i òptics més sofisticats. Entre el 2006 i el 2014 el volum d’exportacions catalanes va créixer un 26%, però al mateix temps les vendes de productes d’alta tecnologia a l’estranger van caure un 16%. En euros, això es tradueix en una pèrdua de més de mil milions per al comerç d’aquest tipus de productes a l’exterior.

Precisament aquest descens s’ha vist compensat pel creixement més accentuat de les vendes a l’estranger de productes de baix o mitjà contingut tecnològic, que l’any passat van aconseguir facturar uns 12.000 milions d’euros més que el 2006. De fet, els productes més sofisticats tecnològicament són els únics que es venen menys ara que a l’inici de la crisi. Les causes d’aquest forat tecnològic en ple auge exportador són diverses, però totes tenen a veure amb aspectes estructurals que posen en relleu quin és el model industrial català.

L’impacte econòmic d’aquests productes es resumeix ràpidament, ja que tenen un valor afegit exponencial. Segons l’últim informe sobre comerç exterior a Catalunya, publicat aquesta setmana per l’Institut d’Estadística, l’any 2013 només un 0,8% del total de tones exportades des de Catalunya a l’estranger eren productes d’alt nivell tecnològic. Un percentatge modest però car, ja que aquest 0,8% de tones exportades van aportar un 9% del total d’euros facturats aquell any.

Zoom

La crisi a l’eurozona té una afectació ineludible en aquest sector. Tal com explica Xavier Mendoza, professor de direcció general i estratègia d’Esade, l’any 2006 més del 70% de l’alta tecnologia catalana que es venia a l’exterior anava dirigida a algun dels 28 països de la Unió. L’any 2014 el percentatge va caure fins al 48%. “La crisi europea ha alentit molts projectes d’inversió, i això s’ha notat en les vendes”, afegeix Pere Mier, director de Mier, una empresa amb seu a la Garriga dedicada al disseny i la fabricació de xarxes de transmissió digital de telecomunicacions i d’equipaments per a satèl·lits espacials.

A més, el cas de Mier posa de manifest un altre dels problemes crònics de la indústria catalana. Aquesta empresa exporta ara un 97% de tot el que produeix i, per tant, no sembla que per a ella exportar sigui una assignatura pendent. “No és que costi vendre fora, sobretot si tens un producte punter amb tecnologia, però és un sector poc desenvolupat: som pocs i petits”, explica el seu president. De fet, segons Xavier Mendoza, aquesta és una de les causes principals que expliquen no només la falta de capacitat de vendre a l’exterior, sinó també la falta de potència per produir. “El teixit empresarial català es configura a partir de petites i mitjanes empreses, amb poc poder per destinar grans quantitats a R+D”, assenyala el professor.

Precisament per això, la catalana Mier va decidir fusionar-se amb un grup d’empreses tecnològiques del sector aerospacial i de les telecomunicacions per constituir, a principis del 2014, el grup Tryo Technologies. “Vam optar per unir esforços precisament per guanyar potència per poder invertir més en innovació”, afegeix Pere Mier. De fet, per a Eduard Calvo, enginyer de telecomunicacions i professor expert en competitivitat industrial de l’Iese, “no és només qüestió de ser capaços de fer patents, sinó també d’absorbir-les”.

Si Mier exporta un 97% a l’exterior, principalment al Japó i als Estats Units, és també per la caiguda de la demanda interna. El president d’aquesta companyia puntualitza que abans de la crisi exportaven un 60%. Actualment, Mier està desplegant la xarxa de ràdio digital de la cadena de televisió britànica BBC i té uns 120 treballadors a la planta catalana. Però Pere Mier també alerta del risc de no disposar d’un mercat intern fort per a aquest tipus de productes. “Si venem un 97% a l’exterior, per què hem de mantenir la producció aquí si, a més, els incentius fiscals per invertir en R+D són més baixos i fabricar patents és més car?”

De fet, marxar a l’exterior és el que han anat fent empreses tecnològiques com Sharp o Sony en l’última dècada i un camí similar segueix Grifols, una farmacèutica que ja mantenia la majoria de la seva producció a l’estranger i que ara ha localitzat a Irlanda la seu on controla un 75% del seu negoci. Aquest sector és important perquè els productes farmacèutics són un dels grups que més pesen dins el valuós paquet dels productes d’alt nivell tecnològic i actualment suposen un 75% del total. “És un sector petit, amb pocs actors, i quan un punxa es nota amb força a les estadístiques”, explica Mendoza fent referència a les empreses que han marxat.

Zoom

“L’educació dels enginyers queda lluny de la realitat empresarial”, afegeix un enginyer aeronàutic català que demana no revelar el seu nom. Ell va marxar a Holanda per estudiar la seva especialització i actualment treballa en una de les empreses pioneres en generació d’energia eòlica a Dinamarca. L’escassa connexió entre empreses i universitats és un altre dels problemes històrics que assenyalen tant experts i empresaris com professionals del sector a l’hora d’explicar la pèrdua de força del sector en el mercat exterior.

Aquesta setmana la Generalitat ha anunciat una línia d’un milió d’euros d’ajut a les empreses per a la compravenda de patents, per “potenciar l’adquisició de tecnologia externa”. Però, segons el professor Eduard Calvo, “el problema de l’R+D a Catalunya és precisament que es fa molta investigació primària, es generen molts dossiers acadèmics, en el millor dels casos s’arriba a la patent, però després les empreses no les converteixen en negoci”.

De fet, el director general de Recerca de la Generalitat, Josep Maria Martorell, afirma que el nombre d’investigadors i doctorats a Catalunya s’ha mantingut i, fins i tot, ha augmentat a Catalunya, al mateix temps que defensa que la connexió amb el món empresarial s’ha potenciat especialment amb novetats com el doctorat industrial. A més, Martorell considera que no hi ha cap relació entre el model de cooperació entre universitats i empreses i la capacitat d’exportar productes d’alt nivell tecnològic d’aquestes.

Així doncs, tant empreses com administració afirmen que han fet esforços per atacar aquesta mancança, com l’agrupament dels cinc centres tecnològics catalans en un de sol, Eurecat, que té entre els seus objectius el de servir de suport a les pimes per augmentar la seva capacitat d’innovació. Però mentrestant, en ple moment d’èxit del sector exterior català, la porció que representen dins el pastís exportador de l’estat espanyol s’ha anat reduint: el 2006, els productes d’alta tecnologia catalans suposaven un 41% de les exportacions espanyoles. I l’any passat van ser el 28%.