L'ajuntament enemic

Dimecres em van explicar la història d'un senyor que durant uns quants anys va ser empresari del totxo, i va tenir l'èxit propi d'aquella època. Va arribar la crisi i, amb ella, l'atur per al senyor. Però tot i perdre gran part del patrimoni, li va quedar alguna cosa per tornar a emprendre.

El senyor va anar observant el seu entorn i va detectar que per la carretera del costat del seu poble hi passaven molts ciclistes cada setmana. La seva nova aventura empresarial seria un taller de bicis amb botiga de material per a ciclistes. Decidit amb la seva idea, va anar a l'ajuntament a preguntar si sabien a qui havia de trucar per llogar una de les moltes naus disponibles a la carretera.

No només no li van donar els telèfons, sinó que es van limitar a dir-li que no podia posar un taller de bicis perquè aquell carrer era per a negocis A-1 i un taller de bicis era B-2.

Va intentar durant uns mesos canviar la situació. O fer que posessin els tallers de bicis al quadrant de negoci A-1 o que permetessin negocis B-2. No se'n va sortir. Va demanar explicacions. "L'ajuntament va decidir que en aquella zona hi hagués menys tallers i més negocis del món del oci". Resultat: dotze naus buides, zero negocis d'oci. Li van arribar a oferir fer la vista grossa perquè el pogués muntar, i ell va dir que no. Que o ho feia legalment o no ho feia.

D'això en fa un any. I avui no hi ha cap taller de bicis en aquell carrer. Un negoci que hauria necessitat reformes, obres, dos treballadors i una inversió inicial que el senyor estava disposat a posar. Però la seva idea no era A-1.

Empresari