Barcelona

L'agricultura ecològica no explota

Cada cop més pagesos estudien la reconversió a la profitosa agricultura ecològica però, tot i el seu potencial, encara n'hi ha menys que en altres països. La poca demanda, la petita dimensió de les finques i la poca professionalització n'obstaculitzen el creixement

El besavi del Dídac Valera va abandonar el Montseny per treballar de mosso en una finca agrícola del Maresme. Al besavi les coses li van anar bé, va anar comprant terres i, un segle després, la família Valera és propietària d'una finca als afores de Mataró i encara es dedica a la pagesia. Però el Dídac, en lloc de continuar amb l'explotació intensiva de tomàquets heretada del seu pare, ha decidit recuperar els mètodes de conreu del besavi: el cultiu rotatiu i sense adobs químics, és a dir, passar-se a l'agricultura ecològica.

"Em vaig adonar que el nostre model de negoci ja no era viable i que no podíem competir amb els grans productors de tomàquet del sud d'Espanya i del Marroc", explica Valera des dels seus horts, a tocar de l'autopista del Maresme.

El desenvolupament del transport terrestre i l'encariment de la mà d'obra han fet que molts agricultors tradicionals no puguin competir per preus a l'hora de proveir les grans cadenes de distribució. La necessitat de buscar una alternativa per sobreviure, així com la recent preocupació ciutadana per l'alimentació sana i les noves polítiques europees dirigides a la preservació del medi ambient, han convertit l'agricultura ecològica en una bona oportunitat de negoci sostenible per molts agricultors i ramaders locals. Segons el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), el nombre d'hectàrees dedicades a l'agricultura ecològica ha passat de les 52.000 el 2002 a les 95.000 el 2012, gairebé el doble. I el nombre d'operadors del sector ha superat els 2.000, en comparació dels 770 que hi havia fa una dècada.

"Tenia molt clar que era una opció per vendre més car perquè hi ha menys competència", explica Esther Giró, advocada i propietària d'una finca a Tiana. Fa dos anys Giró també va decidir abandonar l'ús d'adobs químics i pesticides per transformar les tres hectàrees de Can Cirera en cultiu ecològic. Giró diu que no va ser fàcil convèncer el masover, avesat durant anys a utilitzar pesticidies per lluitar contra les males herbes, que ara treuen a mà, però el resultat és que avui ja no és un negoci "ruïnós". Es dediquen a l'horta de temporada i venen tota la producció a través de canals especialitzats, com la web Mercatlocal.com, "que paguen un preu just", afegeix Giró. Un quilo de tomàquets ecològics el ven a prop de 2 euros, quan els convencionals es poden trobar per mig euro el quilo en un supermercat, i les mongetes, gairebé a 6 euros el quilo. "La majoria d'agricultors tradicionals no s'han parat mai a fer números, ni saben a quant han de vendre", afegeix Giró.

Poc professionals

La falta de professionalitat i d'estratègies de comercialització dels pagesos locals explica en part que l'agricultura ecològica no estigui tan estesa com en altres països europeus, com França i Alemanya. "Com s'entén que productors d'oli catalans estiguin important olives ecològiques quan aquí també hi ha gent produint-ne i fins i tot exportant-ne?", es planteja Chema Gil, director del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA), vinculat a la UPC i la Generalitat. Segons Gil, els desajustos entre producció i comercialització, així com el fet que gairebé el 70% de la producció ecològica catalana es destini a l'exportació, també s'explica per un consumidor de producte ecològic local encara poc conscienciat i uns preus elevats. "El consumidor no ha entès els avantatges que suposa per a la seva salut", explica Gil abans de protestar perquè el ciutadà mitjà "està més disposat a pagar per una llet enriquida amb calci o Omega3 que per l'ecològica". Tot i que no hi ha estadístiques oficials sobre el sector, es calcula que el consum de productes ecològics -alimentació, bàsicament- no arriba a l'1% del total, una xifra molt baixa en comparació amb altres països europeus, on s'arriba al 14%, segons Gil.

Distribució

D'altra banda, a diferència d'Alemanya i França, la presència de productes ecològics a Catalunya encara és mínima en supermercats i cadenes de distribució. En els últims anys han aparegut cadenes especialitzades en alimentació ecològica com Veritas, "però pressionen molt en preus i no surt rendible vendre'ls producte", comenta Giró. [Vegeu l'entrevista amb Veritas a la pàgina següent.]

Dídac Valera ha optat per centrar-se en la venda directa al públic i no haver de dependre d'un sol client. L'Hort d'en Dídac té prop de 300 compradors que es desplacen fins a la seva botiga, al costat del centre comercial Mataró Park, buscant producte fresc, de qualitat i saludable. A diferència de Giró, el Dídac encara no ha obtingut la certificació oficial del CCPAE, obligatòria per utilitzar l'etiqueta ecològic , però no el preocupa, perquè els seus clients confien en ell, "és l'avantatge del comerç de proximitat", assegura Valera. L'emprenedor lamenta la falta de flexibilitat de l'administració per adaptar-se a la realitat dels petits productors. De moment, té el certificat en suspensió perquè no compleix tots els requisits legals -que ell considera excessius-. Un dels obstacles, per exemple, és que ven kiwis que no són de cultiu propi. "La CCPAE aplica una política de peatge, amb una normativa que afavoreix principalment les grans empreses", explica Valera.

Daniel Valls, president del CCPAE i copropietari de Cal Valls, empresa de cultiu i elaboració de productes ecològics de Lleida, defensa que la certificació és un requisit important per defensar el consumidor de possibles estafes i que, tot i ser molt estricte, és un tràmit àgil que sol trigar de 2 a 3 anys, el temps de reconversió dels cultius. El certificat es manté amb una taxa anual d'uns 300 euros i és vàlid a la resta d'Espanya i la UE.

Desajustos

Segons Valls, el sector ecològic té un gran potencial, ja que tot i la crisi el seu consum puja entre el 10% i el 15%, però ha de corregir alguns desajustos. En primer lloc, l'excedent d'alguns productes, com la vinya i oliveres, que representen el 50% de la producció i, en segon lloc, la necessitat d'importar elaborats i primeres matèries que es podrien cultivar aquí, com alguns cereals.

Això es deu a l'elevada concentració de blat de moro transgènic a Catalunya, que contamina els cultius limítrofs. La tipologia de finques petites predominant a les terres de secà de Lleida també facilita la contaminació durant el sembrat, i arriscant la producció ecològica, explica Valls. "El Consell fa anys que demana a la Generalitat una llei de coexistència, que doni la seguretat als pagesos que si la producció es contamina rebran una compensació", afegeix Valls.

D'altra banda, Gil lamenta l'escassa inversió en R+D en agricultura ecològica. Instituts de recerca com l'IRTA, vinculat a la Generalitat, es nodreixen del finançament de les grans empreses agroalimentàries, "però el sector ecològic no té aquesta capacitat per invertir", explica l'expert. La dimensió reduïda de les finques també encareix els cultius ecològics, "ja que impedeix la mecanització", diu Giró. Però, tot i els obstacles, considera que l'objectiu val la pena: "Des que ens hem passat a l'ecològic, han tornat les papallones".