XAVIER GRAU

L’agredolç aniversari de Comsa

La principal constructora catalana compleix 125 anys centrant-se en el seu negoci tradicional, forçada pels bancs a vendre’s els nous i atractius negocis en què havia entrat

Comsa ha hagut de desfer-se d'alguns negocis atractius, com el de l'Hotel W de Barcelona. / FELIP ARIZA Zoom

Un segle i quart de vida és una fita important per a una empresa i, per tant, un motiu merescut de celebració. Hi ha poques empreses catalanes que compleixin aquesta efemèride. Però de vegades hi ha elements que matisen l’entusiasme. Això és el que li passa a Comsa, la companyia de construcció i infraestructures controlada per les famílies Miarnau (70%) i Sumarroca (30%). Al plat bo de la balança, l’alegria d’haver arribat als 125 anys d’existència havent superat la crisi més llarga i dura, que ha colpejat especialment el sector de la construcció. A l’altre plat, els sacrificis. Expedients de regulació d’ocupació per reduir la plantilla i la venda a contracor d’alguns negocis que tenien una bona perspectiva de futur. I, a l’horitzó, els deures que encara queden per fer per allargar la vida de l’empresa, nascuda a Reus el 1891. Entre ells, el segon refinançament del deute en només tres anys (actualment el passiu és d’uns 811 milions d’euros), augmentar la internacionalització (tot i que selectivament, per ser només als països més rendibles) i capgirar el compte de resultats per desterrar definitivament les pèrdues.

Comsa, que actualment té presència en una vintena de països, és la primera constructora catalana per volum de facturació i la segona no cotitzada de l’Estat. El 2009 va créixer quan la constructora Comsa, de la família Miarnau, es va fusionar amb la companyia d’enginyeria i instal·lacions Emte, de la família Sumarroca. Aquesta operació va donar pas a Comsa Emte (ara rebatejada com a Comsa Corporación de Infraestructuras coincidint amb el 125è aniversari). La fusió va portar la companyia als seus màxims històrics en facturació, negoci exterior i plantilla l’any 2011, però els guanys anaven minvant per la crisi del sector. Ara, després d’un període de pèrdues, caigudes continuades de la facturació i retallades de plantilla -dels 12.429 treballadors el 2011 s’ha passat a poc més de 8.000-, s’espera per a l’any 2016 un nou creixement del negoci. La companyia espera arribar a una facturació de gairebé 1.340 milions aquest any, un fet que representaria el primer increment de vendes des del 2011. Tot i que la licitació d’obres públiques segueix caient a Espanya, la millora de la construcció residencial i, sobretot, el negoci a l’estranger, molt centrat en les infraestructures ferroviàries, permeten albirar aquest augment de volum, amb una cartera d’obra confirmada de 1.441 milions d’euros.

Per divisions, la més gran és la d’infraestructures, enginyeria, manteniment i serveis, que va facturar 1.013 milions el 2015. La de tecnologia, medi ambient, transport, logística i maquinària, 215 milions. Finalment, la de concessions i renovables, 38 milions.

El negoci més gran és el de les infraestructures, un 60% del qual ve del sector ferroviari, un 25%, de l’obra civil i l’edificació, i l’altre 15%, de l’enginyeria.

L’agredolç aniversari de Comsa Zoom

L’agredolç aniversari de Comsa

La principal assignatura pendent d’aquest any és el refinançament del deute, que es tancarà amb tota seguretat i sense contratemps en els mesos vinents, segons fonts de la direcció de l’empresa. S’està negociant amb el mateix grup de bancs amb què ja es va fer un refinançament tot just el 2013, en el pitjor moment de l’impacte de la crisi en l’empresa. Hi ha temps per tancar aquest acord amb els bancs fins al final d’any, en un moment en què els tipus d’interès baixos juguen a favor de la companyia, que pot veure reduïts els seus costos financers.

Ara bé, reestructurar el deute obliga a sotmetre’s als deures i sacrificis que imposen els bancs. Això és el que va passar l’any 2013, quan Comsa va poder tancar un crèdit sindicat (liderat per Santander, CaixaBank, Sabadell, BBVA, Popular y CatalunyaCaixa) de 930 milions. Però les contrapartides van ser importants. Primer, va haver de fer una ampliació de capital de 40 milions que van haver d’assumir els accionistes de la companyia.

Però no va ser l’únic sacrifici. Els bancs van demanar a Comsa que es vengués alguns dels seus negocis. Això ha provocat que l’empresa s’hagi desprès d’alguns actius atractius durant l’últim any i mig, un fet que ha permès tant reduir el deute (el crèdit que es negocia ara és d’uns 811 milions) com millorar els resultats. Comsa, per exemple, es va vendre la seva participació a la concessió de l’hotel W de Barcelona (que va comprar un fons de Qatar), i també es va desfer de les seves participacions al metro lleuger de Madrid i a la línia 9 del metro de Barcelona -tot i que en manté la gestió- i la participació que tenia al tramvia de Barcelona.

En tots aquests casos, les participacions en concessions venien donades pel fet d’haver participat en la construcció. Aquestes vendes han permès fer calaix sense comportar una sacrifici massa gran, segons fonts de l’empresa, perquè el seu negoci és construir i no tant explotar les concessions.

Però altres vendes han sigut més doloroses per als responsables de la companyia, especialment la d’Aritex i la de CLD, dues de les joies de la corona de Comsa. Aritex és una companyia líder en sistemes de fabricació per als sectors de l’aviació i l’automoció amb clients de la talla de Boeing, Airbus i el grup Volkswagen. La va comprar la xinesa Avic, que li podrà donar la projecció que Comsa no li podia donar i que pensa triplicar la seva activitat en cinc anys. Per a Comsa, desprendre’s d’aquesta participació ha sigut “dolorós”, expliquen fonts de la companyia, perquè tenia una gran projecció i molt de futur. Però l’activitat d’Aritex no forma part del nucli de negoci de Comsa i els bancs van imposar que es vengués.

Una altra venda obligada, però feta a contracor, va ser la de CLD, la companyia de recollida i gestió de residus urbans que va adquirir Sorigué, una companyia constructora i de serveis lleidatana. La paradoxa és que aquests negocis eren els que donaven més marge i tenien una projecció de futur més atractiva per a l’empresa, però la pressió del deute obliga a pensar a curt i mitjà termini. El gruix de les desinversions ja s’ha fet, indiquen des de l’empresa, però encara hi ha actius considerats no essencials que es podrien traspassar per millorar l’estructura financera i els resultats. No seran vendes a qualsevol preu, però. Només es faran si realment l’oferta és prou atractiva.

La idea és centrar-se en els negocis de construcció, enginyeria, gestió de serveis i ferrocarrils. En aquest últim cas, Comsa té una filial, CRT, que és operadora de tràfic de mercaderies. La francesa SNCF va comprar-ne el 25% en una venda realitzada no tant per fer calaix com per tenir un soci per atacar el mercat europeu del transport ferroviari.

Centrar-se en aquestes línies de negoci posa el focus de les possibles desinversions en les concessions i les energies renovables, dos línies de participacions que són intensives en capital. Per això Comsa no ha dubtat a acceptar, quan es formalitzi, l’oferta que Audax ja ha fet per Fersa, la companyia cotitzada de renovables en què Comsa és accionista minoritària. I si hi ha ofertes atractives, Comsa podria vendre’s també les seves participacions en parcs eòlics i termosolars.

Una altra cosa són les concessions, bàsicament d’aparcaments i autopistes, un negoci que podria ser atractiu per als fons d’inversió i que, si hi hagués una bona oferta, es podria estudiar. La concessió més important és la de Cedinsa, la concessionària de peatges a l’ombra que explota l’Eix Transversal, l’Eix del Llobregat, l’Eix d’Aro i l’Eix del Ter. A la companyia, Comsa hi té com a socis altres constructores, com FCC, Copisa i Copcisa. No és que s’estigui buscant un inversor activament per vendre aquesta participació: “No hi ha quadern de venda ni ens han fet cap oferta”, explica un alt càrrec de Comsa. Però si arribés una bona oferta l’empresa la valoraria.

No obstant això, fonts de Comsa destaquen que, amb la millora de la situació financera de la companyia i del compte de resultats, que tendeix a l’equilibri, ja no hi ha cap urgència per vendre actius.