Empreses 22/04/2012

LTRO

Jordi Fabregat
1 min

Les sigles LTRO semblen un insult, però són les inicials de Long Term Refinancing Operation. És un préstec que el Banc Central Europeu concedeix a la banca a un tipus d'interès de l'1% i a un termini de tres anys mitjançant la corresponent entrega de garanties. És l'anomenada barra lliure de liquiditat. Observi el lector la semblança amb litrona . L'objectiu de la LTRO és resoldre el problema de líquid que tenen els bancs. Al mateix temps, és una manera indirecta d'ajudar els estats, ja que amb aquests diners els bancs poden comprar deute públic. Agafar prestats diners a l'1% i deixar-los als estats comprant deute públic al 4% o el 5%. Bon negoci, oi?

El BCE no ho fa directament perquè legalment no pot ajudar els estats, sinó només les entitats financeres. L'import adjudicat, en dues subhastes, ha estat al voltant d'un milió de milions d'euros (un bilió), i així es resolen les tensions de liquiditat de les entitats financeres. No les de solvència, ja que no deixa de ser un préstec que s'ha de tornar. El termini de tres anys tranquil·litza els inversors perquè abans els terminis eren molt curts i això obligava els bancs a renegociar molt sovint.

Així mateix ha estat necessari prendre aquesta decisió perquè el mercat interbancari, en el qual els bancs es deixen diners entre si, està totalment mort des del 2008. No es refien els uns dels altres, bàsicament perquè no es coneix amb exactitud el valor dels actius que tenen, ja siguin subprime o immobiliaris. Això demostra que calen reformes al sistema financer, de manera que s'obligui els bancs a provisionar pèrdues latents en els actius bancaris.

Jordi Fabregat és professor de Finances d'Esade

stats