L’EXECUTIVA AGRESSIVA
L’EXECUTIVA AGRESSIVA

L’IVA Grec i Habermas

Una vegada, a un amic d’un amic, quan li havien vingut a casa a posar el parquet i li tocava pagar als fusters, li van preguntar allò de... “¿amb IVA o sense IVA?” Diuen que sovint, a Espanya, en un ambient domèstic, es fan aquest tipus de preguntes i un pot escollir si paga un 21% més i compleix les normes o si és dolent i s’estalvia uns calerons.

A Grècia també deu passar (per alguna cosa tots som mediterranis) i per això el govern de Syriza es proposa crear una espècie de Lliga dels homes extraordinaris, formada per gent de tota mena, que es dediqui a denunciar aquests petits fraus. La teoria, segons Iannis Varufakis (nou sex symbol de l’economia europea), és que només el coneixement que existeix aquesta mena de Policia del Pensament de 1984 farà que el comportament dels grecs canviï a tota velocitat.

La notícia em sembla destacable per moltes coses. En primer lloc, perquè és la gran evolució pràctica d’aquell eslògan del 1977, “ Hacienda somos todos ”, inventat per Francisco Fernández Ordóñez (germà de Miguel Ángel Fernández Ordóñez, aka MAFO, exgovernador del Banc d’Espanya en els anys del cataclisme de la banca espanyola).

En segon lloc, perquè m’agradaria saber què dirien Kant i Habermas d’aquesta idea, i de la imatge que em ve al cap d’uns veïns denunciant els altres, tots desconfiant de tots. És com allò de la funció moral del rumor. No diu molt de l’espècie humana, oi?

Sembla raonable que s’intenti que tothom pagui l’IVA. Però alhora desconfio dels justiciers emmascarats (quan no sóc jo, esclar) i que gent que ha fet un curset tingui aquest poder de denúncia. Ara que Cuba canvia a poc a poc, ¿incorporem els Comitès de Defensa de la Revolució (CDR) a Europa?

Finalment, una qüestió d’enfocament. Fins i tot sense minipolis al voltant, l’amic del meu amic va pagar l’IVA del parquet, i tot seguit se li va quedar cara d’idiota quan, amb 200 euros menys a la butxaca, va veure el telenotícies.