L'informe de l'FMI sobre Espanya ha suscitat tota mena de comentaris respecte a la nova reforma laboral que proposa. Tot i la seva importància, en la posició del Fons hi ha altres aspectes substantius que han passat desapercebuts. El primer és el seriós advertiment que, tot i les reformes endegades i la positiva direcció en la correcció de desequilibris (costos laborals, sector exterior i dèficit públic), afrontem seriosos vents en contra. En particular, les dificultats de creixement del crèdit, l'impacte del procés de despalanquejament que està efectuant el sector privat i les possibles tensions en els mercats financers.
Addicionalment, l'FMI adverteix que tot i que el sector bancari està en millor posició que fa un any, cal continuar el procés de reconeixement de pèrdues i de recapitalització. Al mateix temps, està demanant reducció d'impostos i una disminució més gran de la despesa. Déu meu! Encara més? Finalment, fa una crida a Europa perquè reforci les polítiques de creixement que haurien, també, d'ajudar Espanya.
En definitiva, retallada de despesa pública, reconeixement de pèrdues per part del sector financer, reducció de l'endeutament del sector privat i reforçament i acceleració en el seu desplegament de les reformes encetades: aquesta és la medicina que demana el Fons per a Espanya. Sort que havia corregit la seva visió i entonat un mea culpa per la seva actuació a Grècia!
Deixant de banda altres consideracions, però, tant la diagnosi com les receptes són acurades. Potser el més preocupant en les recomanacions del Fons és la manifesta impossibilitat d'algunes. Per exemple, com s'efectua un procés de despalanquejament privat i de quitança de part del deute del sector financer i, al mateix temps, s'expandeix el crèdit? Com s'augmenta l'ocupació amb les davallades de PIB en curs? Com es redueix el caràcter procíclic de la consolidació fiscal disminuint, encara més, la despesa? Almenys, l'informe té la virtut de mostrar-nos que estem en el camí adequat. I que, probablement, a finals d'any ja estarem creixent. Caldria, pel bé de tots, que aquesta vegada el Fons no l'erri.
Josep Oliver és catedràtic d'economia aplicada a la UAB.
