L'Estat poleix el cost del rescat bancari

Les quitances dels propietaris de deute subordinat i preferents han reduït la factura en 12.000 milions

Als informes favorables de la troica (CE, BCE i FMI) de la quarta visita al Banc d'Espanya per comprovar l'estat de salut del sistema financer espanyol, se n'hi ha afegit un altre, en el mateix sentit, de l'organisme regulador espanyol. El subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoy, va aprofitar un discurs davant el Foro de Opinión Nuevo Siglo per repassar el compliment del rescat bancari demanat l'any passat.

"La pràctica totalitat de les mesures fixades en el Memorandum (MOU) poden donar-se ja per implementades", va explicar Restoy de manera rotunda. El responsable del banc supervisor va remarcar que tots els bancs ja tenen un capital de màxima qualitat del 9% i que el traspàs de 51.000 milions d'euros en actius tòxics al banc dolent va contribuir a reduir en un 50% l'exposició dels bancs al sector immobiliari.

Pel que fa a les entitats que van passar a mans de l'Estat, el MOU va estipular una reducció de la capacitat de l'ordre del 50%. Restoy també va parlar del "principi de repartiment de la càrrega [ burden sharing ]" en la recapitalització d'aquestes entitats. És a dir, els accionistes i els inversors han de pagar proporcionalment els costos de sanejament, cosa que redueix la factura per al contribuent i l'Estat, d'acord amb els criteris de la CE.

D'aquesta manera, les quitances practicades als propietaris d'instruments híbrids (deute subordinat i participacions preferents) han suposat un estalvi de 12.000 milions per al FROB i per a les arques públiques.

Inversors minoristes

Amb tot, Fernando Restoy va matisar que "una part important dels inversors són minoristes", és a dir, petits estalviadors que van comprar preferents o deute subordinat. Aquesta característica específica del sistema bancari espanyol va estar present "durant el procés de negociació amb la CE, que va acceptar reduir la retallada que s'havia d'aplicar sobre aquests instruments a canvi que es transformessin en accions".

Restoy es refereix al mecanisme de liquiditat que es va fixar amb el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), pel qual aquesta entitat formada per tots els bancs espanyols s'ha convertit en accionista de CatalunyaCaixa i Novagalicia.

Paral·lelament, els processos d'arbitratge iniciats en aquestes dues entitats i també a Bankia estaran llestos a principis del 2014. "Això fa previsible que més de la meitat dels inversors amb dret a arbitratge hagin recuperat la seva inversió per complir les condicions establertes per la comissió de seguiment". Restoy va donar pistes sobre la venda de Novagalicia, "que s'iniciarà aviat".

Sobre el futur, Restoy va indicar que el Banc d'Espanya estarà atent als refinançaments de crèdits i a les polítiques de distribució de dividends. A escala europea, el repte més immediat és la creació d'un mecanisme únic de supervisió, com a primer pas per a la unió bancària, va afegir.