Krista Walochik: “La dona té menys tendència a l’autobombo i a fer-se visible”

Presidenta de Talengo i presidenta europea de l’Associació Mundial de Consultors de Recerca d’Executius

“Home, enginyer, amb MBA”. ¿Encara és freqüent que una empresa li demani aquests requisits per ocupar un lloc de direcció?

En teoria, la legislació no permet buscar i seleccionar segons el gènere, l’orientació sexual o l’estat civil, però és cert que algunes empreses encara demanen aquest perfil. Sovint són requisits que demanen directius d’una altra generació. En els últims vuit anys, no obstant, hem vist que els clients ens demanen més dones per tenir un consell d’administració o un comitè executiu més igualat, més diversificat. Està demostrat [estudi de McKinsey] que les empreses que tenen un consell d’administració més diversificat per gènere són més sostenibles.

Què aporten les dones a la direcció?

Les dones tenen una certa aversió al risc. Hi ha un acudit que diu que, si en comptes de Lehman Brothers hagués sigut Lehman Sisters, el banc no hauria fet fallida! Les dones també miren més el detall. Com més posicions contraposades hi hagi en un consell, més enriquidor és el diàleg. Starbucks acaba d’incorporar una dona de menys de 35 anys [Avani Davda] com a consellera delegada de la seva filial a l’Índia!

I llavors per què no hi ha més dones conselleres?

Hi ha reptes externs, com la cultura d’empresa i de la societat on es viu. Si es tracta d’una companyia que valora la pluralitat de punts de vista, hi ha més possibilitats de diversificar. En cultures més presencialistes, com l’espanyola, on es valora la presència física a la feina, amb estructures de treball poc flexibles, que dificulten la conciliació amb la vida familiar, llavors és més complicat. El tercer repte té a veure amb aspectes intrínsecs del caràcter femení. La dona en general té menys tendència a l’autobombo, a fer-se visible, i això és un aspecte molt important per ascendir a nivell professional. Obtenir bons resultats a la feina no és suficient per ser ascendit. Cal treballar la teva reputació, la imatge que tenen els altres de la teva feina, i l’exposició que en fas davant dels teus superiors: això vol dir aixecar la mà, sortir de la zona de confort, fer-se visible davant dels teus caps. I això a les dones ens costa més.

Homes i dones tenen llenguatges diferents...

Assumeix la teva posició i juga el teu rol! Si vols liderar, has de tenir ganes d’arriscar-te.

Això sona a coaching. ¿També oferiu aquest servei?

Una part del negoci de Talengo és buscar i seleccionar talent per a alta direcció, amb ingressos per sobre dels 150.000 euros anuals. Per als càrrecs intermedis han sortit moltes alternatives, com LinkedIn, etc. Una altra part del negoci són els serveis de consultoria: ajudem les empreses a gestionar el talent intern, a decidir qui posen davant un nou negoci, a qui expatrien...

També es pot accedir a un consell d’administració a partir de la política, la famosa porta giratòria.

Fitxar un polític té coses positives: sobretot si ets en un mercat regulat, com el de l’energia, en què un grup d’interès és l’administració. En altres casos tenen molts contactes amb altres països. A Esperanza Aguirre se la va fitxar com a porta d’entrada al mercat llatinoamericà. ¿La cara lletja de tot això? Que a Espanya la major part de les empreses de l’Íbex-35 tenen en els seus consells d’administració expolítics o persones assignades per proximitat política. En altres països aquesta xifra no és tan elevada.