VIDEOJOCS
JORDI PLANAS

Jugant a ser Steve Jobs

Xavier Carrillo va entrar al sector dels videojocs per casualitat. Avui és un referent mundial que treballa amb empreses com Apple, Disney i Adidas

Jugant  a ser  Steve Jobs / PERE TORDERA Zoom

XAVIER CARRILLO, DIRECTOR general de Digital Legends, és considerat un referent mundial en la creació de videojocs per a dispositius mòbils, una aurèola que l’acompanya des que el 2008 va ser convidat per Steve Jobs a participar en l’acte de presentació oficial de l’iPhone 3G, el model que va propiciar l’expansió internacional d’aquesta marca de telèfons mòbils dissenyats i comercialitzats per Apple.

“El més curiós és que mai no m’havia plantejat dedicar-me a aquesta professió”, explica el Xavier, que estava estudiant enginyeria de telecomunicacions quan el 1998 el van anar a buscar per redreçar la situació de Rebel Act Studios, un estudi madrileny de videojocs fundat dos anys abans i que, segons diu, tenia certes carències organitzatives. “Vaig entrar per fer-los un favor durant les vacances, i ja no me’n van deixar marxar”, recorda ara, sense amagar que se’n va desvincular el 2001 a causa de les desavinences que van sorgir entre dirigents i treballadors.

Carrillo, que aleshores era el director de producció, defensava que l’estructura organitzativa havia de ser horitzontal i basada en la responsabilitat individual del treballador, un patró que els seus anteriors caps no van voler seguir i que va precipitar la seva sortida i també la d’altres empleats. És el cas d’Ángel Cuñado i Jose Luis Vallejo, que es van associar amb ell i van fundar Digital Legends amb l’ajuda d’un business angel francès. “Dels quatre fundadors que vam iniciar el projecte només quedem Jean-Philippe Raynaud i jo”, lamenta el directiu, que aclareix que no ho imputa a cap conflicte intern sinó a la pressió del començament, sempre complicat, i a les circumstàncies personals dels seus dos exsocis.

El que sí que va fer per evitar els enfrontaments amb els dirigents de Rebel Act Studios va ser marxar de Madrid i constituir la nova societat a Barcelona. Segons diu, al principi no sabia si instal·lar-se al País Basc -era la zona més avançada del moment-, però finalment es va decantar per la capital catalana, al seu parer més atractiva per al client internacional: “Ser d’aquí causa empatia a l’estranger”.

Ja instal·lats a la Ciutat Comtal, l’empresari es va adonar que els clients que venien a visitar-lo sempre ho feien “encapçalats pels presidents o vicepresidents de la companyia”, una deferència que d’una banda atribueix a “la sensibilitat, formació, qualitat de vida i creativitat que tenim aquí”, i de l’altra als beneficis que comporta per al sector la celebració de dues fires “tan importants a nivell internacional” com el Mobile World Congress i el GameLab.

Segons diu, a principis de l’any 2000 no estava ben vist exercir en la indústria dels videojocs, per això està convençut que si ara tornés a començar seria més fàcil aixecar una empresa com Digital Legends, actualment formada per 47 persones que tenen una mitjana d’edat de poc més de 30 anys. Des del seu punt de vista, la vocació dels treballadors va ser clau perquè molts d’ells no es deixessin enlluernar pels sous i el prestigi que oferien grans multinacionals com Telefónica, una alternativa que possiblement ara no destacaria tant. “El nostre sector ha esquivat la crisi i té un atur negatiu”, comenta, per fer referència als treballadors que contracten en edat formativa.

Digital Legends va començar desenvolupant productes per a consoles, però el 2004, amb l’arribada de Nokia com a principal client, va posar el punt de mira en els dispositius mòbils. “En aquella època l’empresa finlandesa era més gran que Apple i Samsung juntes”, subratlla el Xavier, que a poc a poc va anar creant jocs per a aquestes dues multinacionals i per a altres clients d’abast mundial com Disney, Adidas i Zynga. “Així vam guanyar molts diners, però no generàvem valor a llarg termini”, afirma el Xavier, que el 2012 va cancel·lar totes les comandes i va passar a treballar amb la seva pròpia IP: “Té més risc perquè ara invertim entre 1 i 2 milions d’euros en el procés de creació del producte, però si funciona té més retorn”.

L’empresari va ser un dels primers que va apostar pels dispositius mòbils. El principal motiu? L’audiència. “Tothom en té i es poden adaptar a qualsevol entorn”, diu, convençut que el mercat s’anirà enfocant cada vegada més als smartphones, les tauletes, la televisió i els ordinadors portàtils: “La previsió de vendes de consoles per a aquest any és de 50 milions d’unitats, una xifra que l’iPhone supera en només un trimestre”. Carrillo, per contra, admet que la qualitat d’imatge d’aquests aparells encara pot millorar bastant, si bé avança que hi haurà una evolució important a partir de l’any que ve.

Cadascun dels seus jocs pot arribar a facturar desenes de milions d’euros “tot i que són gratuïts o costen menys d’un euro”. L’objectiu? Que molts usuaris se’ls descarreguin i que uns quants gastin mentre hi van jugant. De moment, el seu joc més conegut, The Respawnables, porta més de 23 milions de descàrregues a tot el món. “Aquest sector té l’hora d’oci més barata que existeix”, assegura l’empresari, que es mostra contrari a les crítiques d’alguns col·lectius que no veuen aquesta forma d’entreteniment adequada per a l’educació dels més joves: “Potencia l’agilitat mental, la lectura i el lideratge”.