JOAN FAUS

José Juan Ruiz: És paternalista pensar que Amèrica Llatina necessita Espanya"

L'espanyol José Juan Ruiz és des del maig del 2012 l'economista en cap del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) i responsable del seu departament d'investigació

L'espanyol José Juan Ruiz és des del maig del 2012 l'economista en cap del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) i responsable del seu departament d'investigació. Abans de la seva arribada a l'organisme multilateral amb seu a Washington, aquest llicenciat en economia i tècnic comercial i economista de l'Estat va ser durant dotze anys l'economista en cap de Banco Santander a Amèrica Llatina. Prèviament, havia estat vinculat amb la UE, i era el responsable de les relacions d'Espanya amb els Fons Monetari Internacional (FMI) i l'OCDE.

A quins factors respon l'increment de les inversions empresarials llatinoamericanes a Espanya?

Crec que es deu a la força de la globalització de les companyies. Les que tenen productes, accés als mercats, gestió o algun avantatge tecnològic descobreixen que diversificar les seves inversions en un mercat global és molt més eficient i rendible que quedar-se en un mercat local o regional.

Hi ha d'altres motius?

Hi ha aspectes més circumstancials, que afecten les relacions entre Amèrica Llatina i Espanya. El primer és el preu dels actius a Espanya. Després de la crisi és evident que hi ha hagut un ajust dels actius reals, immobiliaris i financers a Espanya, i això obre oportunitats. Tens accés a un mateix mercat, que és Europa, a través d'una entrada [Espanya] que té un avantatge de preu i probablement també cultural. Per exemple, els aspectes jurídics són similars [amb Amèrica Llatina]. D'altra banda, també hi ha un factor global: les condicions d'accés al finançament han estat molt favorables en els últims temps. Hi ha hagut una gran liquiditat financera, que no s'ha distribuït de manera homogènia. Aquesta vegada les empreses llatinoamericanes de les economies [de la regió] que estaven millor han tingut més accés als mercats internacionals de capital.

I en el cas empresarial?

És molt important per a les empreses llatinoamericanes el fet que moltes empreses espanyoles tenen tecnologia, marca i accés als mercats. Aleshores realment s'ha ajuntat la fam amb les ganes de menjar, sobretot arran del fet que des dels anys 90 les empreses espanyoles han invertit a Amèrica Llatina i les empreses llatinoamericanes hi han conviscut, les han conegut, han establert vincles, etc.

¿Hi ha sectors concrets de l'economia espanyola més interessants per a aquests inversors?

La veritable qüestió és si Amèrica Llatina ha desenvolupat sectors similars o pròxims als quals avui Espanya busca socis estratègics. És a dir, si aquest inversor estranger està en sectors relacionats. Per exemple, en el cas de Campofrío [que té sobre la taula una opa del grup mexicà Sigma], es tracta d'una companyia mexicana molt gran i eficient. En tots els països amb grans mercats hi ha indústries alimentàries i això genera més facilitats [d'expansió internacional]. Passa el mateix amb el sistema financer. No m'estranyaria que si hi ha altres sectors més específics en què hi hagi empreses llatinoamericanes potents, aquestes empreses es fixin en Espanya.

¿Es veu Espanya com una porta d'entrada per desembarcar a Europa?

No, crec que és excessiu pensar-ho. Espanya ja està integrada a Europa. Les empreses que compren ja són molt globals de per si; no són pimes locals, sinó que ja estan assentades en el mercat europeu. La seva visió és comprar consumidors europeus i accés al mercat. Realment, em semblaria paternalista la idea que a vegades s'ha tingut a Espanya que ens necessiten per entrar a Europa. Les empreses llatinoamericanes són molt més sofisticades i no ho necessiten. És a dir, no és que hagin de fer un període d'aclimatació a Espanya per després anar a Europa.

Què poden aportar les empreses llatinoamericanes a l'economia espanyola? ¿Creu que es pot parlar d'algunes característiques diferenciades?

Suposo que és la mateixa pregunta que ells es van fer quan fa 20 anys Espanya va invertir a Amèrica Llatina. No és possible estar fent operacions internacionals d'aquest volum si no hi ha alguna cosa sòlida al darrere. Per exemple, el sector de l'alimentació mexicà és un mercat de 100 milions de persones; el brasiler és de 200 milions. Per tant, tenen moltes coses que poden oferir [a Espanya]. Portaran tecnologia, mercats, relacions i probablement suposarà la integració [de les empreses espanyoles] en cadenes més globals. És el cas dels subministradors de Campofrío, que tindran ara l'oportunitat de donar-se a conèixer a Amèrica Llatina, cosa que probablement per ells mateixos no haurien aconseguit.

¿El model cultural d'empresa llatinoamericà és molt diferent del nostre?

En aquestes empreses la nacionalitat es dissipa. No veig grans diferències entre l'empresari que ven 1.000 milions d'euros perquè sigui espanyol, català o mexicà. En el coneixement de les regles i dels consumidors allà sí que poden aportar algun aspecte diferencial. Aquestes empreses integraran directius de diversos països perquè en la diversitat de directius hi ha la possibilitat d'accedir a una diversitat de clients.

Quines economies llatinoamericanes estan més preparades per a la internacionalització de les seves empreses?

Crec que Mèxic mirarà cap a Espanya com ho ha fet sempre. En algun moment potser podem tenir Colòmbia fent alguna cosa semblant, i el Perú en alguns sectors. I després el gran tema seria atreure el Brasil, però això és complicat.