José Luis Jiménez: Les empreses familiars són la millor inversió en temps difícils

José Luis Jiménez ven amb calma i amb molta pedagogia les bondats de les empreses familiars, com la dels March. En una entrevista a la seu de l'entitat a Madrid, compara aquests grups amb la "feina dura i senzilla d'un pagès que s'aixeca d'hora i se'n va a dormir tard".

Quina és la filosofia que impregna una empresa familiar?

Els valors són molt similars als del seny. No hi ha una fórmula màgica. Cal concentrar-te en aquelles coses que fas bé, impregnar una cultura i una filosofia, i tenir sempre una forta alineació d'interessos.

¿Aquestes entitats resisteixen més bé la crisi?

És el millor vehicle d'inversió en temps difícils per una sèrie de factors: la visió a llarg termini, es mouen per generacions, d'aquí 20 anys, i no per resultats trimestrals; la importància de fer les coses bé i tenir reputació, és a dir, posar primer el focus en la qualitat i després en la rendibilitat. A més, són empreses menys endeutades que la resta perquè es juguen el seu patrimoni. Tot això fa que a llarg termini l'empresa familiar sigui molt més rendible. En els últims deu anys, en tots els països europeus l'empresa familiar ha estat de mitjana un 5% més rendible cada any.

En què es basa la vostra estratègia inversora?

Som una entitat prudent i conservadora però això no significa que tot sigui aversió al risc. En aquest negoci has de saber quan has de prendre riscos i com. L'any passat i aquest hem dit que el millor actiu és la renda variable i ens està anant molt bé. Busquem un risc controlat. Per exemple, entre una inversió que donarà rendiments del 10% amb una probabilitat del 60% i una altra que donarà rendiments del 30% amb una probabilitat del 15%, nosaltres ens quedem sempre amb la primera. No busquem ser el fons més rendible. Busquem una estabilitat en el creixement del patrimoni dels clients. El que no volem són casos de gent que ara amb la crisi ha arribat a perdre un 50%; aquesta no és la nostra filosofia.

¿I doneu prioritat a determinats sectors?

Ens fixem més en models de negoci de companyies que en el seu sector. Intentem comprar companyies amb un valor que no està sent reconegut pel mercat. Ho fem amb un marge de seguretat del 30% o 40%. Mirem a mitjà i llarg termini.

I en doneu a Espanya?

No. Pensem globalment. El món té cada cop menys banderes i els que intenten posar portes al camp s'equivoquen.

Precisament Catalunya té molta tradició d'empreses familiars.

Catalunya és una zona molt natural per a Banca March. El grup s'hi sent còmode, tot i que Barcelona és una plaça difícil en el món financer, en què els temps de maduració són llargs. Crec que és pel perfil baix de l'empresa i l'aposta familiar. T'hi sents còmode perquè el que a tu et preocupa és el que segurament preocupa la resta d'empresaris familiars. La manera d'invertir prudent, diversificada, amb un caràcter internacional; tot és molt natural per a nosaltres.

I què opina del debat sobiranista català?

És un tema curiós. Fa deu anys era un debat que era molt difícil que tingués lloc. És un tema no gaire afortunat en un moment molt complicat per a tots. No beneficia a ningú i pot dificultar la recuperació. Una altra cosa és que s'hagin de fer retocs en el sistema fiscal del conjunt de l'Estat, però moltes vegades barrejar cor i cap no és la millor opció. El que seria normal és que això es reconduís d'una manera profitosa per a tots. Crec que hi ha voluntat i confiança perquè es resolguin les diferències.

¿Creu que una Catalunya independent seria viable econòmicament?

Tècnicament seria inviable i devastador. Un procés d'aquestes dimensions portaria a una crisi brutal perquè es deixaria de ser membre de la UE. Per tant, l'euro ja no tindria cap sentit i s'haurien de pagar aranzels. Sobre la balança fiscal, hi ha qui diu que és un dèficit de 10.000 milions però hi ha estudis de la Generalitat que parlen de superàvit. I amb la balança per compte corrent el superàvit de Catalunya és de 25.000 milions. És una tempesta d'estiu, que en algun moment escampa i torna el sentit comú.

José Luis Jiménez (Madrid, 1968), llicenciat en ciències econòmiques per la Universidad Complutense, diplomat per la London School of Economics i GSMP (Global Senior Management Program), per l'Instituto de Empresa i la Chicago Graduate School of Business, va iniciar la seva carrera professional a Caja Madrid com a economista del servei d'estudis, per incorporar-se més tard a Skandia Vida com a economista en cap. El 2009 va ser designat director del fons d'inversió de Banca March, que en els últims quatre anys ha duplicat el seu patrimoni fins als 2.250 milions d'euros. A més, el principal grup inversor dels March (Corporación Financiera Alba) ha tingut un comportament molt positiu en els últims 30 anys. En l'àmbit econòmic, Jiménez creu que cal retallar més les despeses i no apujar impostos.

Director de March Gestión