José Antonio González: "Hem crescut perquè hem fet els deures i no hem abaixat salaris"

José Antonio González : "Hem crescut perquè hem fet els deures i  no hem abaixat salaris" / CÈLIA ATSET Zoom

José Antonio González va entrar a treballar a les oficines de Staedtler a Castellbisbal el 1996 i des de llavors ha anat ascendint fins a assumir la direcció general de la filial espanyola de la coneguda empresa alemanya. Fundada a Nuremberg el 1835, Staedtler és avui el primer fabricant europeu de llapis de fusta, retoladors i gomes d'esborrar -el 80% de la producció es fa a Alemanya- i una de les companyies més antigues del seu país. Des de Castellbisbal, González controla les operacions comercials de la companyia a Espanya i Portugal, on l'últim any va facturar en conjunt 18,2 milions d'euros, un increment de prop de l'1,5% respecte al 2012, després de cinc anys de caiguda de la facturació.

Gairebé vint anys a la mateixa empresa; tanta estabilitat avui és difícil de veure...

Abans d'entrar com a cap de vendes a Staedlter ja treballava a Pelikan, una altra empresa alemanya de material escolar, i també vaig estar a Hartmann. Estic acostumat a treballar amb alemanys. Amb ells no hi ha imprevistos. Sempre tenen un programa, i si no en surts, no hi haurà problema. També sé perfectament que el 30 de juny del 2015 em jubilaré. Tindré 65 anys. Les empreses d'aquí són més inconstants, a vegades prenen decisions, com aplicar un ERO, sense saber per què. Una empresa alemanya o tanca o continua endavant. Nosaltres hem travessat el camí dolorós de la crisi com tothom, hem patit la caiguda de les vendes i de beneficis per valor d'1,8 milions d'euros, però no hem fet retallades de sous. No té sentit empobrir el treballador, que és el consumidor número 1. El que sí que hem fet és tancar la planta de Portugal i centralitzar la logística a Alemanya. Ara, per primera vegada en cinc anys, hem crescut. Hem crescut perquè hem fet els deures i no hem abaixat els salaris a ningú. De les 42 persones que treballem aquí, cap té un sou inferior als mil euros.

Fa dos anys es va anunciar el projecte de convertir Castellbisbal en un hub logístic de la companyia per expandir-se al nord de l'Àfrica i el sud d'Europa. ¿S'ha complert?

La crisi ha fet que aquest projecte es retardi cinc o deu anys. El gener de l'any passat vam dur a terme l'absorció de Portugal per crear Staedtler Iberia i el tancament del magatzem de Castellbisbal, per recentralitzar-lo a Nuremberg. Era de sentit comú. A partir del 2017 es tornarà a obrir el repte del nord de l'Àfrica, però el projecte havia de parar-se. La regió està estancada després de les revoltes polítiques. Tunísia i Egipte eren potències emergents fa cinc anys, i ara res. Els alemanys tenen una visió de seguretat i llarg termini molt forta, i no volen arriscar.

Com ho han fet per remuntar les vendes?

Apostar per l'escola, el nostre principal client. El nostre ADN és el llapis de grafit, el típic groc i negre, i la qualitat. Complim totes les normes de seguretat del món. Hem basat la nova estratègia en l'ecologia. Utilitzem fusta de plantació industrial, no talem fusta del bosc. La nostra planta de producció de Nuremberg no emet cap emissió tòxica i ha obtingut tots els premis mediambientals de Baviera.

Què pot aprendre Catalunya de Baviera?

És una regió amb molta autonomia, se senten bavaresos i també es queixen al govern central per les contribucions fiscals, però ells se senten alemanys. El més exemplar per mi és la seva aposta per la industrialització: Baviera concentra les principals empreses europees, com BMW i Mercedes. Creuen que el món no és dels petits. Si vols autonomia, has de donar suport als grans. I després, la unió. Allà tothom sap la direcció cap on volen anar. Nosaltres desgraciadament som un país de pimes, i tampoc sabem gaire bé on anem.

En ple auge de les tauletes, insisteixen a vendre llapis i bolis.

A Alemanya i França a les escoles els nens aprenen a escriure amb ploma! Volem ajudar a revifar la cal·ligrafia. Sembla que tothom ja escriu amb lletra de metge!