-A.R.

Jordi Valls:“Vaig començar a emprendre perquè era mal estudiant”

Jordi valls és emprenedor. Participarà en la fira biz barcelona per parlar del fracàs

Vas començar a emprendre just després d’acabar la carrera de publicitat, fa tres anys. Per què tan aviat? De fet, vaig començar abans, perquè era un mal estudiant. La universitat és un lloc espectacular, però jo les assignatures que no m’interessaven, les suspenia. Sempre estava ficat en altres històries, xerrades d’emprenedors, com el Switch BCN, on vaig conèixer Xavier Verdaguer i el programa Imagine, que em va permetre anar a Silicon Valley.

A la facultat no et van estimular per emprendre? No. M’estimulaven a aprendre, a adquirir coneixement. Però no a emprendre ni desenvolupar el meu talent. No entenien la creativitat en el sentit més ampli, més enllà de la publicitat. El problema és el pes que donem als títols per decidir si una persona és vàlida o no per a la vida laboral. Tot i així, sembla que anem cap a un nou model, en el qual, com va dir l’educador britànic Ken Robinson en una xerrada Ted, “tothom ha de trobar el seu element per ser vàlid”. També tenim un problema d’actitud. No pot ser que la gent digui “Ui, ara tothom és emprenedor”, com si fos una cosa negativa! Cal entendre que emprendre és un procés, no es tracta de veure què han fet els emprenedors sinó del potencial del que poden fer. I l’inici d’aquest procés passa per entendre que has de cagar-la deu vegades si cal.

Al Biz Barcelona parlaràs del fracàs de la teva primera empresa, 1sleeve.Els meus pares tenen una pime de roba esportiva i vaig pensar: per què no fer una aplicació que et permetés dissenyar la teva pròpia funda per a l’iPad? Part del fracàs l’associo al fet que ens capfiquem a plasmar exactament la idea de negoci que tenim el cap, i es tracta d’un exercici d’aprenentatge. El meu soci i jo ens havíem marcat uns objectius i no els vam complir. Vam decidir no posar-hi més diners. Era un risc que no compensava.

I què has après?L’experiència em va servir per aprendre a treballar amb programadors. Un error típic dels emprenedors és pensar que el programador és el traductor de la teva idea en una plataforma informàtica. L’èxit arriba quan tots dos són capaços d’entendre el valor afegit del que estan construint. Jo descarto subcontractar un programador! Ara, trobar un bon partner tecnològic depèn molt de l’habilitat de comunicació de l’emprenedor per vendre la seva idea. És un tema molt important, el de les relacions humanes, i en aquest país no estem prou formats. Als EUA parlen de lideratge amb tranquil·litat, aquí si parles de líders et diuen arrogant. En general, a Silicon Valley es fa un esforç comunicatiu més gran per aconseguir el que vols.

Què fas ara? Col·laboro amb dues empreses per millorar l’experiència de l’usuari a partir de la comunicació i les tecnologies.

Quan cal deixar una feina per emprendre? La línia la poses tu. El meu nivell de risc és força més alt que la mitjana. Estic disposat a arriscar la meva tranquil·litat laboral i fer altres sacrificis, com haver de tornar a casa dels pares... La meva situació econòmica no és per tirar coets. Ningú ha dit que sigui fàcil emprendre! Una de les coses que vaig aprendre a Silicon Valley és a gestionar la por. Em vaig quedar allà sense ni un duro, no coneixia ningú.