Enginyer tècnic agrícola de formació, Josep Escaich es va incorporar a Bioibérica Farma fa 25 anys per treballar en el departament de recerca i comercial. Després de passar per diferents àrees de l'empresa, Escaich és avui director general i conseller delegat de la biotecnològica catalana, puntera en l'elaboració de fàrmacs i tractaments per a l'artrosi i líder mundial en producció d'heparina (no xinesa), un anticoagulant extret de la mucosa intestinal del porc.
Amb una facturació de 237 milions d'euros, Bio-ibérica està present en més de 70 països, però continua mantenint el seu principal centre de producció i innovació a la seu de Palafolls. En els últims mesos, Bioibérica, que també té una divisió de salut animal i vegetal, ha presentat dues innovacions punteres: l'ús d'extracte de crestes de gall en aliments de consum diari, que li ha suposat el primer novel food concedit per la UE a una empresa espanyola, i un test d'ADN capaç de preveure com evolucionarà l'artrosi de genoll a partir d'una mostra de saliva.
25 anys en una empresa són molts. Què ha canviat?
L'empresa ha viscut en un canvi continu. Hem abordat situacions més greus que les d'ara. El 1999, per exemple, amb la crisi de les vaques boges, o l'11-S, que va fer caure les vendes als EUA en un 45%. També hem crescut. Tenim plantes als EUA, el Brasil, Polònia, Itàlia, Toledo i Vilafranca del Penedès i aviat n'obrirem una altra a la frontera entre Alemanya i Holanda. Les plantes han de ser a prop de les granges de porcs. Allà en traiem la tripa i després s'envia a Palafolls, on s'extreu l'heparina. Continuem centralitzant la R+D i la producció final a la planta de Palafolls. És aquí on tenim el nostre centre d'excel·lència tecnològica, on generem tot el coneixement i el valor afegit.
Què vol dir que sou líders en heparina "no xinesa"?
La Xina és el principal productor mundial d'heparina, però la qualitat no és la mateixa. El 2008 es van generar morts per heparina adulterada xinesa als EUA! La falta de rigor i traçabilitat de l'heparina xinesa no ens permet produir allà, perquè no podem garantir els nostres estàndards d'auditoria i validació de la primera matèria i, per tant, no podem assegurar la salut dels nostres pacients. Tot i així, probablement l'any que ve superarem la Xina en producció d'heparina.
En què ajuden iniciatives públiques com el clúster Biocat?
Si vols que funcioni un sector punter com el nostre, cal més suport institucional. Cal que sigui una prioritat de país. Nosaltres en temps de crisi hem incrementat la plantilla i hem creat llocs de treball. ¿No caldria posar aquests casos al top of the list ? El que té de bo el sector biotech és que és molt transversal, inclou la indústria agrícola, veterinària, farmacèutica, acadèmica... Aquí tenim universitats molt bones. Però, en general, ens falta més integració. Jo no hi crec gaire, en els clústers, crec en els ecosistemes: una cadena tròfica d'empreses en què totes, una rere l'altra, afegim valor. Als EUA tenen una iniciativa privada de recerca a les universitats, amb el suport dels exalumnes, que no es pot ni comparar amb la d'Europa o Catalunya. És part del seu objectiu de país.
Aquí el repte és com es finança la recerca...
Nosaltres sempre hem innovat en col·laboració amb centres de recerca en heparina i artrosi a escala internacional. És el que ara en diuen open innovation. Treballar en xarxa et permet accedir a estudis científics valorats en milions de dòlars. Les empreses tenen la capacitat financera i els experts desenvolupen la innovació. Aquí a Catalunya tenim l'IRTA i altres centres de referència, com l'Hospital del Mar, en temes d'artrosi.
L'any 2012 les exportacions representaven el 70% de la facturació.
Sí. I aquest any creixeran i el 2014 encara més. Som una empresa especialitzada en heparina i competim en un mercat global. Les grans vendes d'heparina es fan als EUA i a Europa. Estem ubicats a Palafolls perquè vam néixer aquí, però podríem ser perfectament en qualsevol altre lloc. L'únic que ens reté és l'equip, que és insubstituïble. També és cert que aquí tenim un equilibri extraordinari entre feina i qualitat de vida, però en aquests moments hi ha crisi, no ens enganyem. Cal sortir a fora, i per això has de tenir un producte exportable i molta paciència. És un procés lent, cal entendre el canal de distribució i de consum de cada país.
Entre els vostres clients hi ha grans farmacèutiques que estan retallant costos...
Cal ser molt competitiu, i no només en qualitat. La qualitat s'ha convertit en una premissa. Has de ser capaç d'oferir més qualitat i menys cost. Només amb innovació continuada i tecnologia podem optimitzar costos i augmentar la qualitat. Una altra clau per ser competitiu és l'especialització. Les noves normatives de la UE van encaminades a finançar projectes específics intel·ligents. Les regions hauran de dir quina és la seva especialització.
Un dels vostres principis farmacèutics s'utilitza per fer Condrosan, un fàrmac per prevenir l'artrosi, que alguns metges posen en dubte.
En l'entorn actual hi ha una pèrdua de la salut del pacient en funció de l'estalvi econòmic. Venem milions del principi de Condrosan al món, tenim estudis clínics inapel·lables sobre la seva efectivitat. En l'artrosi, el fàrmac representa només el 4% del cost de la malaltia! Però és més fàcil retallar per aquesta banda que en costos assistencials. L'heroi de la gestió sanitària és avui el que gasta menys.
