'Je t'aime, Moi non plus'

L'erotisme de Je t'aime, moi non plus em servirà per parlar d'un assumpte que a tot emprenedor li fa venir mal de cap: els socis. Un bon dia, vas pel carrer, ets a l'oficina o surts a la nit, i trobes algú que et fa obrir els ulls. Després d'un parell de cites, ja tens tots els detalls sobre la seva vida i, esclar, ell o ella té els teus. Passen els dies, les setmanes o els mesos, i esteu vivint junts. I, aleshores, és quan comença la part més divertida, però també la més complicada. L'estimes, però a vegades el mataries.

Una cosa així passa amb els socis en una empresa. Quan engegues un negoci tot sol, pot arribar un moment que necessitis finançament i sigui necessari incorporar algú al capital. Si la teva empresa és una puntcom o es dedica a la biotecnologia (dos sectors que atreuen qualsevol inversor), tindràs possibilitat d'agradar a un business angel que no s'impliqui en la gestió diària. Si, com li passa a la majoria, no treballes en un sector guai, la teva opció serà una altra. Generalment, aquesta via inclou un amic o conegut que, a més, passa a formar part de l'equip.

Al principi, tot va molt bé. Estàs en la fase de l'enamorament i, com acabo de llegir en una revista científica (a internet, esclar), és una etapa molt passional i poc racional. Però no passa res, perquè l'estimes. Fas plans de futur (duplicar la facturació), penses a comprar casa (obrir unes oficines més grans)... I, com en totes les parelles, comencen a sorgir diferències. Un amic que també té empresa pròpia m'explicava fa poc que el seu soci marxa a les sis de l'oficina i ell es queda fins tard. El meu amic és el cervell de l'empresa, i el seu soci, el comercial (paper fonamental en tota empresa), i, per tant, a les sis la seva feina s'acaba. Aquest petit detall pot arribar a ser motiu de conflicte. No tinc la solució a les tensions entre socis, només tinc una recepta: tancar els ulls, respirar fondo i tranquil·litzar-se. Com faria la meva parella.