Javier Andrés : “Els emprenedors no són els que ens trauran de la crisi”

L’any 2009 l’emprenedor madrileny Javier Andrés va fundar Ticketea, la plataforma online de venda d’entrades per a concerts i festivals líder del mercat espanyol. Amb un capital de sis milions d’euros i més de dos milions d’entrades venudes en els últims quatre anys, la start-up de la capital acaba de comprar Telentrada, el servei de venda de localitats per internet de CatalunyaCaixa, pionera a l’Estat, amb 357.000 usuaris i acords amb més de 150 promotors culturals. Llicenciat en direcció i administració d’empreses per Icade, Andrés va començar la seva carrera professional com a consultor a KPMG i va treballar als grups de comunicació BBDO i Havas abans d’apostar per emprendre.

¿La idea de Ticketea neix del teu interès pels concerts o per la tecnologia i internet?

Doncs se’m va acudir intentant ajudar uns amics a recaptar fons per a un projecte solidari, el Mongol Rally, més conegut com el París-Dakar dels pobres. Per pagar-se el viatge volien organitzar festes, però tenien dificultats per recaptar els diners de les entrades. Vaig pensar a muntar una mena d’ eBay per a esdeveniments, un sistema fàcil d’utilitzar i molt intuïtiu, i d’aquí neix Ticketea.

En el teu CV llegeixo que no has durat més de tres anys en cap empresa. L’esperit emprenedor neix o es fa?

Si hi ha alguna cosa que em defineix és la curiositat i les ganes d’aprendre. Això ha fet que no em quedi gaire temps en un lloc. Ara bé, a Ticketea ja fa cinc anys que hi sóc i això tot just acaba de començar! Estic convençut que l’emprenedor no neix ni es fa, es contagia.

Has aconseguit passar d’emprenedor a empresari, de transformar una start-up en una empresa i d’això es tracta, de generar llocs de treball. L’emprenedor està sobrevalorat?

Crec que estem davant una bombolla de la figura de l’emprenedor, en un doble sentit: ni tot el món pot ni ha de ser emprenedor, ni són els emprenedors els que ens trauran de la crisi. Cal donar suport a la gent amb ganes d’emprendre i en aquest sentit hem millorat molt en els últims anys, però tot i així no tothom ha de buscar el seu futur en l’emprenedoria, perquè aquest excés de projectes pot arribar a ser perillós.

Quins són els reptes d’emprendre a Madrid? ¿Veu diferències amb Barcelona?

Davant la situació de l’economia actual i del repte d’accedir a un mercat global, no ens hem de preguntar les diferències entre Madrid i Barcelona, sinó entre Madrid, Barcelona i San Francisco, Londres o Tel Aviv, els autèntics pols mundials en innovació tecnològica. Hem de fer comparacions en aquest nivell perquè l’actual repte dels emprenedors és la creació de companyies que siguin exitoses en el mercat global i en això a Espanya encara ens queda molt per aprendre. També queda molt per fer pel que fa a mesures per agilitzar la contractació a les start-ups, com la tarifa plana de contractació.

Vostè va estudiar a Icade. ¿Creu que les escoles de negocis animen a emprendre?

La meva experiència és que et formen per ser executiu d’una multinacional i no a potenciar el teu talent i fer-ne alguna cosa. En sortir d’Icade semblava que les dues úniques sortides possibles eren ser consultor o banquer d’inversió. No obstant, tot i que no vaig rebre cap formació específica per emprendre, tot el que vaig aprendre m’ha ajudat a minimitzar els errors quan vaig posar-m’hi pel meu compte.

Alguns emprenedors entusiasmats amb la seva idea de negoci obliden que cal entendre-hi de balanços i comptes de resultats...

És l’eterna discussió: molts creuen que l’èxit és completar una ronda d’inversió, però l’èxit real és que els clients confiïn en el teu producte, el paguin i en quedin satisfets. A més, en el dia a dia d’una empresa cal prendre decisions exemptes de glamur, però que són crítiques. Deixar-les de banda implica la desaparició del projecte, per genial que sigui la idea que hi ha al darrere.