JORDI ALBERICH

Jaume Vicens Vives i el pacte fiscal

Quan arriben les vacances, tendim a recórrer a les bones intencions per aprofitar les setmanes d'oci, i una de les més recurrents és comprometre'ns a llegir. I en el món de la lectura, es torna a parlar, i me n'alegro, de Jaume Vicens Vives. Segurament hi ajuda l'edició d'algunes obres especialment suggerents.

Darrerament he llegit articles en què es pretén interpretar quina seria l'actitud de Jaume Vicens davant el moment actual i en què es planteja, sobretot, la seva suposada posició en el debat sobre el pacte fiscal.

Sempre és molt complex el paper d'exegeta i, particularment, me'n sento del tot incapaç, ja que penso que tot personatge s'ha d'interpretar en la seva circumstància. A més, no vaig tenir l'oportunitat de conèixer personalment Jaume Vicens, que, malauradament, va morir jove, el 1960.

Sí, l'he llegit i tinc la sort de tenir una molt bona amistat amb deixebles seus, no tant del món universitari com de l'empresarial. Perquè el preocupava molt que les elits econòmiques no assumissin el paper de lideratge que els corresponia en aquells anys tan foscos.

Per cert, els que conec, Joan Mas Canti i Carles Guell, entre d'altres, es veu que van aprendre molt bé la lliçó i durant dècades han estat exemple del que reclamava el seu mestre.

Entenc que Jaume Vicens recomanava llegir (no s'hi val només llibres de management ), escoltar (sobretot els que no són de l'entorn social més immediat), pensar (per fer-se una opinió pròpia), debatre (entenent que no hi ha veritats absolutes), considerar els interessos col·lectius (no estrictament del propi gremi), i assumir un cert cost (no mesurar-ho tot segons com afecta la butxaca).

Es tracta d'entendre que hi ha uns interessos generals, i que una societat oberta i justa és el millor espai per conviure i, també, per desenvolupar-se empresarialment. Penso que hauríem de valorar si aquestes actituds que demanava Jaume Vicens es donen entre nosaltres. Tinc molts dubtes, però el més important és que les incorporin les noves generacions.

En qualsevol cas, rellegir-lo aquestes vacances és recomanable. Com també ho és gaudir-ne i gastar. Tanta cultura de l'austeritat començar a ser insuportable, i com que ens espera una tardor ben moguda, val més que ens agafi ben descansats. Bones vacances i fins a la tornada.