MARTA BAUSELLS

Irlanda torna a aixecar el cap

L'economia irlandesa sortirà del rescat de la 'troica' al desembre i mostra senyals de recuperació de la crisi. El país preveu un creixement del 2% per al 2014

Irlanda veu la llum al final del túnel. Després de cinc anys de depressió i d'una austeritat severa, el país sortirà del programa de rescat de la troica el dia 15 de desembre. És a dir, serà el primer dels quatre països rescatats per la tríada formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional a sortir del programa d'ajut. "Comencem un camí cap a un futur econòmic més brillant per a la nostra gent, un viatge des de l'atur massiu cap a la plena ocupació, des de l'emigració forçosa cap al retorn de milers de persones que han marxat a altres països per trobar feina", va declarar aquest dijous el primer ministre irlandès, Enda Kenny, en confirmar oficialment que el seu govern abandonarà el rescat de la troica . Tot apunta que el Tigre Celta es comença a despertar.

Atur i tecnologies

Irlanda viu avui dues realitats paral·leles. D'una banda, bull amb l'activitat creixent del sector de la tecnologia -Facebook, Google i Twitter, entre d'altres, hi tenen les seus europees-, com va fer visible fa dues setmanes la cerimònia d'obertura de l'índex borsari Nasdaq des de Dublín. De l'altra, l'atur continua sent elevat, el deute -tant privat com governamental- és el més alt d'Europa i una generació sencera està marxant a l'estranger a buscar oportunitats millors. Això fa que la recuperació econòmica d'Irlanda sigui, de moment, "temptativa i fràgil" -explica el periodista Henry McDonald, corresponsal al país celta del diari The Guardian - i que la població, que encara "sent el dolor" provocat per la crisi, se la prengui amb precaució.

Malgrat la prudència, els indicadors mostren una revifalla que fa pensar que el país està ben situat per poder sostenir-se i competir a un bon nivell un cop hagi sortit del programa de rescat. A més d'haver sortit oficialment de la recessió -es preveu que l'economia creixi un 0,2% enguany i un 2% el 2014-, l'atur ha passat d'un 15,1% a principis del 2012 a un 13,2% aquest octubre -en part gràcies a l'emigració- i la creació de llocs de treball creix a un ritme de 3.000 cada mes. Això ha anat acompanyat de la presentació d'uns pressupostos per part de la coalició que governa el país, el mes passat, que, si bé continuen sent durs, marquen un alleujament de l'austeritat severa que havien imposat els anteriors.

Fiscalitat relaxada

Els punts forts de l'economia irlandesa han estat tant les exportacions -és la capital de la producció de Botox del món, i és potent tant en aliments com en tecnologia- com saber atreure inversors estrangers: malgrat la crisi, el capital d'altres països no ha parat d'entrar. Segons Philip Lane, economista del Trinity College de Dublín, "el creixement del sector internacional ha compensat l'impacte de l'austeritat en el sector domèstic".

El sector tecnològic, que dóna feina al 8% de la mà d'obra i genera el 40% de les exportacions, ha estat clau en aquesta estratègia. Els gegants del sector, com Google, Facebook, Twitter, AOL i Linkedin, van instal·lar les seus europees a Dublín atretes per la molt baixa taxa d'impostos -només d'un 12,5%- sobre els beneficis de totes les empreses, tant domèstiques com globals. Això ha estat criticat des d'alguns sectors, als quals donava veu el Financial Times recentment, que remarcava que donada la pressió internacional contra l'evasió fiscal, aquesta estratègia "no sembla sostenible".

En aquest sentit, Brendan McDonagh, cap d'intel·ligència de negocis a l'IDA (Agència de Desenvolupament Industrial), l'organisme del govern de Dublín encarregat d'atreure inversors i capital estranger, defensa en declaracions a l'ARA que el sector tecnològic ha estat "clau també per a l'economia interior, ja que ha creat 260.000 llocs de treball i ha generat una quantitat important d'ingressos per via fiscal". L'estratègia industrial del país, doncs, ha creat una economia doble: l'activitat nacional centrada en l'agricultura, la construcció i els serveis, i un sector d'exportacions liderat per la tecnologia i les farmacèutiques.

L'economia irlandesa va créixer a un ritme molt ràpid durant la dècada dels 90, cosa que li va fer guanyar el nom de Tigre Celta. El principal motor van ser les inversions estrangeres, que van començar a atreure talent estranger a un país tradicionalment marcat per l'emigració massiva. Això va anar acompanyat, però, d'un boom immobiliari alimentat per préstecs descontrolats dels bancs. Quan va esclatar la crisi financera el 2008, la bombolla va rebentar, els prestataris no van poder tornar els diners, els bancs es van enfonsar i, història coneguda, en formar part de l'euro i no poder devaluar la moneda, Irlanda va enfonsar-se en la recessió. El 2009 l'economia irlandesa va contreure's en un 10%, i l'any següent, el novembre del 2010, Dublín va acordar un paquet de rescat per valor de 67.500 milions d'euros. Des d'aleshores s'han implementat retallades i augments d'impostos per valor de gairebé 20.000 milions d'euros.

La xacra de sempre

A més de ser business friendly , Irlanda segueix tenint una mà d'obra molt qualificada i una joventut amb alts nivells d'educació. Això no ha aturat, però, el degoteig constant d'emigració de joves ben preparats, la xacra que sembla que el país celta no pot treure's de sobre. Si abans els que tenien menys educació marxaven al Regne Unit, els Estats Units o el Canadà a buscar millors oportunitats, ara són sobretot els joves ben formats els que marxen, a un estremidor ritme de 1.000 persones a la setmana. "El fet de tenir l'anglès com a llengua nativa fa d'Austràlia i el Canadà unes destinacions atractives. Molts joves arriben a la conclusió que és millor obtenir experiència a fora que seguir aturats a casa", explica Lane. També hi ha molt camí a recórrer per estimular la baixa demanda dels consumidors -el govern ha baixat l'IVA del 13% al 9% en restauració i turisme per aconseguir-ho.

La recuperació és lenta, però se'n detecten senyals, fins i tot als sectors més perjudicats, com la construcció, les petites empreses i el turisme. Malgrat que els preus del mercat immobiliari es van desplomar en un 60% amb la crisi, comencen a remuntar a Dublín i a altres ciutats principals. Segons McDonagh, l'explicació es troba tant en la inversió estrangera, que genera de per si molta demanda de construcció, com en l'augment de llocs de treball: "Hi ha més gent a l'economia disposada a comprar una casa, i també gent que ve a Irlanda a treballar i que necessita allotjament". Un altre factor clau ha estat el banc dolent , o Nama.

Tot plegat ha tingut un impacte en la consciència col·lectiva. "En algun lloc, al fons de la mentalitat catòlica, l'irlandès té la idea que ens cal pagar [pels errors comesos]" , opinava Sir Gerry Robinson, un dels principals empresaris del país, a la BBC. "La gent es va deixar endur pel diner fàcil, no paraven d'entrar diners de fora i una mena de mandra se'n va apoderar", afegia.

Segons alguns analistes, aquesta mena de resignació, i el sentiment que "Podríem estar pitjor", explica que els irlandesos, a diferència del que ha passat en altres països del sud d'Europa, no hagin sortit al carrer.