Internet més a prop de les persones?

Cada vegada que un dispensador de begudes en una oficina deixa anar una llauna, un petit xip apunta que la càrrega s'ha reduït en una unitat. Quan la suma d'unitats comptabilitzades pel xip com a alliberades arriba a un cert nombre, el xip es comunica amb una targeta SIM, que està inserida al dispensador, perquè faci una crida als magatzems del fabricant i li comuniqui que aviat necessitarà una nova recàrrega. La crida del dispensador la rep un altre ordinador, que ordena a l'empaquetadora que prepari un carregament. Finalment, el carregament anirà a parar a un camió reposador que portarà les noves llaunes a l'oficina.

En tot aquest procés és possible que només hi intervingui un operari: el conductor del camió, que serà qui reposarà les llaunes. La resta han estat comunicacions entre màquines a través d'internet, que han organitzat el cicle de reposició d'acord amb un protocol definit. Quan la comunicació entre les màquines es fa mitjançant xarxes mòbils, es coneix com a M2M, machine to machine, per distingir-la de les comunicacions entre línies de mòbils que són propietat de persones.

Màquines internautes

Processos com el que acabem de descriure són cada vegada més comuns -no només en sectors industrials i comercials- i formen el que es coneix com la internet de les coses. Es tracta de tota una xarxa de comunicacions paral·leles a les humanes que tenen lloc entre màquines i ordinadors per automatitzar accions a distància sense la necessitat que hi intervinguin éssers humans. Es calcula que, amb el pas dels anys, la internet de les coses serà superior a la xarxa d'interaccions digitals entre éssers humans.

Un altre exemple, bastant pròxim i mixt entre l'àmbit laboral i el domèstic, és el de les alarmes de les cases. És usual que es puguin comprar en botigues d'informàtica i fins i tot és possible que un usuari avançat les instal·li ell mateix, si bé és més comú contractar una empresa de seguretat. Aquestes alarmes són en essència smartphones modificats per fer una determinada funció -per exemple, de càmera de vídeo- i enviar un senyal a la central domèstica si detecten una alteració.

La central, que també és un smartphone modificat, farà una crida a l'ordinador de l'empresa de seguretat, que avisarà un empleat perquè verifiqui, trucant al propietari, si passa alguna cosa a la casa. Altre cop, el factor humà només entra en joc al final del procés: la resta pertany a la internet de les coses i les comunicacions M2M. I el mateix passa quan comprem alguna cosa amb targeta en una botiga: el dependent es limita a subjectar el datàfon, un altre smartphone modificat que rep el senyal del xip de la nostra targeta i la verifica amb un ordinador del nostre banc per comunicació M2M.

Assignatura pendent

Dels 28 milions de línies de telèfon connectades a la xarxa que hi ha a l'Estat, el 2013 només tres van ser M2M, però es calcula que el 2020 seran prop de quinze milions, amb un creixement exponencial que a mitjà termini superarà el nombre de línies humanes. Hi ajudarà la normativa europea que imposarà el sistema eCall en els cotxes fabricats a partir del 2015. Es tracta d'un protocol que permetrà que el cotxe faci una trucada als serveis d'emergència en cas d'accident mitjançant una targeta SIM integrada: altre cop M2M.

No obstant això, la internet de les coses no acaba d'arribar a les necessitats de l'usuari domèstic. Encara que una gran companyia com Cisco faci més de quinze anys que intenta desenvolupar la domòtica -la robòtica domèstica-, i encara que per normativa els nous edificis han de preveure conductes per introduir-hi cables òptics que connectin els electrodomèstics, la veritat és que avui molt poca gent pot apagar els llums de casa amb el mòbil o encendre l'estufa des de l'ordinador en sortir de l'oficina. Per no parlar de possibilitats de ciència-ficció, com que la nevera ens avisi que el formatge té floridura o que se'ns acaben els ous...

Comandament de l'aire

Ara aquesta distància entre les persones i els processos M2M podria fer-se molt més petita si la compra que Google ha fet, per 2.300 milions d'euros, de l'empresa de termòstats i detectors de fum intel·ligents Nest dóna bons resultats. Al principi es va dir que el cercador comprava Nest per controlar en remot les seves sales de servidors, però la suma de l'operació indica que les intencions poden ser molt més ambicioses.

De tota manera, analistes i usuaris recelen de les intencions finals de Google, ja que si el cercador es dedica a gestionar els nostres electrodomèstics, sens dubte ho farà a canvi de tenir-nos més controlats i saber més dades nostres personals. Com va deixar escrit un internauta a Twitter: "A partir d'ara, abans d'apujar la calefacció haurem de posar la contrasenya de Google+".