BORSA
Empreses 09/11/2014

Internet i Wall Street, un matrimoni turmentós

Les reaccions imprevistes dels mercats són especialment visibles i virulentes en el cas de les empreses tecnològiques

-jordi Sabaté
3 min

El somni daurat de qualsevol empresa de l’era digital és sortir a borsa, ja que significa la culminació d’una carrera a peu i en solitari per passar a fer la resta del camí en limusina i firmant autògrafs. O, si més no, és així com fantasiegen molts quan comencen a posar en marxa els seus projectes a l’Starbucks de la cantonada. Es pot viure sense cotitzar a borsa -de fet, bastantes empreses ho fan-, però si s’aconsegueix el permís per presentar una oferta pública de venda es pugen diversos nivells en l’escala operativa.

Es podria, per exemple, deixar de pensar en local i projectar l’empresa en un àmbit global sense haver d’estar mirant fins a l’últim cèntim a l’hora d’agafar un vol o un taxi. És a dir, es pot jugar en les grans lligues i en gran: amb més bones instal·lacions, una plantilla més gran i més ben qualificada, i plans més a llarg termini. Com a resultat, els emprenedors tenen més números de fer-se rics de veritat si estan a borsa que si treballen de manera independent. Ara bé, també corren molts més riscos si no arriben a comprendre dues màximes que regeixen els mercats. La primera és que els accionistes inverteixen perquè ells també aspiren a fer-se rics, fins i tot més que els fundadors de l’empresa. I la segona és que una empresa cotitzada passa a ser dirigida per una mena de consciència global -de conseqüències psicològiques una mica fosques i imprevisibles- representada per les dispars voluntats dels inversors. Pot semblar que el consell d’administració és qui mana a l’empresa, però si les seves decisions no agraden les accions cauen i, en conseqüència, s’acaba buscant la decisió que acontenti la borsa.

En altres paraules, el matrimoni entre empresa i mercat sol passar sempre per etapes complicades. Això és especialment cert en el cas de les empreses tecnològiques per diversos motius. Un és que es tracta d’empreses joves, i dirigides per joves, la qual cosa genera bastants recels. Un altre és que es tracta de projectes basats en una economia nova que encara no ha arribat a la fase d’altiplà i, per tant, presenta freqüents convulsions en els comptes de resultats.

Una tercera raó, derivada de la segona, podria ser que les estratègies de les empreses digitals moltes vegades no es corresponen amb el pensament capitalista tradicional, la qual cosa desconcerta amb freqüència els inversors. Un exemple d’aquesta situació és Facebook, que, tot i que va presentar un benefici net de gairebé 3.000 milions en l’últim trimestre, ha vist invertida la seva tendència alcista en borsa dels últims dotze mesos, en què els seus títols havien pujat un 50%.

La raó d’això és que els inversors consideren que va gastar massa en la compra de WhatsApp... el febrer passat! I tampoc a Twitter li ha servit duplicar els ingressos durant l’últim trimestre fins als 361 milions de dòlars, i superar les altes expectatives dels accionistes, que els situaven en 351 milions. Ni augmentar un 24% el nombre d’usuaris. Com que el nombre de piulades mensuals va baixar un 7%, la resposta del mercat ha sigut una caiguda d’un 9,7% del preu de les accions.

Ni Microsoft se salva d’aquesta mena de tirania emocional del mercat: quan el mes passat Apple va presentar els nous iPad i va oferir els bons resultats de l’iPhone 6, els accionistes es van sentir decebuts perquè es deixava de parlar de la marca mare de Windows. En conseqüència, Satya Nadella, el president, va haver de forçar la presentació del nou Windows 10, que sortirà... d’aquí un any! Fins i tot Apple, la cotitzada més gran del món, al seu dia es va veure obligada a repartir dividends, en contra de les seves polítiques financeres, davant la pressió dels accionistes.

En casos extrems, la borsa pot arribar a ser contraproduent per l’enorme pressió que s’exerceix sobre l’empresa. És el cas viscut per l’agència de viatges eDreams: la seva sortida va suposar poder-se expandir a escala global, però les exigències de rendiments van créixer en un entorn molt competitiu, amb rivals com Atrápalo, Rumbo i les companyies aèries, amb les quals manté una batalla per suposades males pràctiques. Fa una setmana Iberia i British Airways van retirar els vols de les pàgines d’eDreams i la seva cotització es va desplomar un 60%, encara que es va recuperar quan les tres empreses van tornar a firmar la pau.

stats