CHRISTIAN DE ANGELIS

Indústria: el full de ruta per reactivar l'economia

Universitats, col·legis professionals, sindicats i patronals creen, sense la participació del Govern, un decàleg per impulsar aquest sector com a motor de l'economia catalana

Els signants del pacte 'Més indústria' / ARA Zoom

"Aquesta és la idea que ens uneix a tots els sotasignats. El convenciment que la Indústria, amb majúscula, és el camí; que la indústria moderna, preparada, innovadora, respectuosa i compromesa amb l'eficiència, l'excel·lència, la qualitat del treball, i amb la societat en tots els àmbits, sostenible des d'un punt de vista econòmic, mediambiental i social, i amb el més elevat nivell de cohesió entre els agents implicats, és la via mes factible per revertir la situació de destrucció d'ocupació i de disminució d'activitat econòmica".

Això declaren, en una iniciativa amb escassos precedents, els membres del pacte Més indústria, en què participen patronals, sindicats, universitats i col·legis professionals i que han impulsat un decàleg de 138 mesures de consens per promoure l'economia productiva.

El programa d'iniciatives recorda l'acord estratègic per la competitivitat de l'economia catalana impulsat durant el primer govern del tripartit, però, a diferència d'aquell, el pacte Més indústria no compta amb la participació directa de l'administració ni pretén ser una base per definir, com sí que feia l'acord estratègic, l'acció de govern més immediata.

Llarg termini

A diferència d'aquell acord, les propostes per un nou impuls a la indústria a Catalunya se centren exclusivament en el sector secundari i plantegen una estratègia de llarg recorregut. El document del pacte, de fet, comença per definir què és indústria i es destaca la importància de comptar amb una base informativa i estadística apropiada per analitzar la dimensió i centralitat de les activitats industrials, abans de construir una arquitectura político-administrativa adequada.

Això passaria, segons l'acord, per delimitar la terciarització de la indústria (activitats dirigides a la indústria però que figuren al sector serveis), fer una anàlisi mitjançant un agrupament vertical de les activitats més importants (identificant els clústers) i crear una estructura administrativa coherent amb la realitat que descrigui les estadístiques, per exemple en el camp del foment de la recerca i el desenvolupament.

En termes de finançament, l'acord recupera idees clàssiques, com la promoció dels business angels, la reducció dels temps de pagament de les administracions o la millora de l'agilitat en la concessió de préstecs i avals. Però també en planteja algunes de noves, com crear una unitat especialitzada de suport a la captura de projectes finançats per fons públics europeus o impulsar un observatori del finançament empresarial que faci èmfasi en la indústria.

Formació dual

La formació professional és el tema estrella en les propostes de formació, en què es proposa, per exemple, crear un òrgan de participació entre administració i agents socials per consensuar les polítiques i els criteris de planificació de la formació professional integrada. La formació dual, més orientació professional en les etapes de formació secundària i, en general, més implicació de les empreses en els processos formatius són algunes de les idees plantejades pel document, que també aposta per iniciar la formació professional i el batxillerat als 15 anys i establir el cicle de grau mitjà de tres cursos amb l'accés directe al cicle formatiu de grau superior.

Pel que fa a la indústria energètica, el pacte assenyala com a clau la promoció de la competència i, en infraestructures, la priorització, per evitar que unes infraestructures tinguin dèficits i d'altres sobreinversió.

"L'eficiència, lligada a la competitivitat del conjunt de la societat, ha de ser la guia principal per orientar aquestes decisions", assenyala el pacte.