OPINIÓ
GONZALO BERNARDOS

Indubtablement, toca rectificar

A la zona euro té un nou dimoni: el dèficit públic. Les autoritats econòmiques consideren prioritari eliminar-lo, sigui com sigui i costi el que costi. Fins i tot si la seva derrota comporta la pràctica anihilació de la classe mitjana de l'eurozona. Ens volen fer creure que no és un fi, sinó un mitjà perquè els inversors financers recuperin la confiança en alguns països. Si és així, aquestes nacions tornaran a disposar d'un elevat finançament, la crisi del deute s'acabarà i el creixement econòmic tornarà. No obstant, els inversors continuen tenint una gran confiança en països com el Regne Unit i els Estats Units amb dèficits públics (8,3% i 9,6% del PIB el 2011, respectivament) tan elevats o més que l'espanyol. Únicament així s'explica que el tipus d'interès dels bons a 10 anys se situï en tots dos casos al voltant del 2%, mentre que a Espanya últimament s'apropi al 6%.

Aquesta comparació mostra clarament que no hi ha sempre una relació inversa entre dèficit públic i confiança inversora. Això és principalment perquè els mercats financers donen sovint més importància a altres variables que al dèficit. Sobretot hi ha dos factors principals: la possibilitat d'impagament i les perspectives de creixement.

Tenir un banc central propi, a diferència del compartit que té Espanya (BCE), fa que la probabilitat de cobrament sigui molt elevada. El motiu és que aquest banc pot finançar el Tresor indefinidament emetent moneda. Un estat té més possibilitats de pagar els seus deutes com més creix el seu PIB i, per tant, més gran és la recaptació fiscal. Indubtablement, els països que poden incórrer temporalment en grans dèficits públics o depreciar la seva moneda disposen d'una assegurança implícita d'impagament.

La comparació d'Espanya amb el Regne Unit és molt aclaridora. Tots dos països pateixen una doble crisi: de demanda i d'oferta. La primera, derivada principalment de la debilitat del seu sector bancari; la segona, de la necessitat de buscar un nou model de creixement. Però hi ha una gran diferència. El Regne Unit fa la política econòmica que creu més convenient per al país, i Espanya fa la que li indiquen des de la Comissió Europea. Indubtablement, toca rectificar.

Gonzalo Bernardos és vicerector d'economia de la UB