OPINIÓ
JORDI ALBERICH

Independència, rescat i competitivitat

Dues qüestions d'enorme transcendència centren el debat polític i econòmic: la independència de Catalunya i el rescat de l'economia espanyola. No cal ni dir com el nostre futur dependrà del seu desenllaç. A hores d'ara no se sap com poden evolucionar aquestes dinàmiques i, a més, totes dues són de llarg recorregut. La possible independència de Catalunya no es resoldrà d'avui per demà, i el rescat, tot i que pot definir-se en els pròxims dies, marcarà l'inici d'un procés d'ajust amb un final ni clar ni immediat.

La intensitat de tot plegat és de tal magnitud que absorbeix moltes de les nostres energies, i pot minvar l'atenció en altres prioritats complementàries. Per això, en qualsevol cas, succeeixi el que succeeixi, no podem deixar també de prioritzar l'avenç cap a un teixit productiu cada vegada més competitiu.

En aquest sentit, i tornant al que ja hem comentat en aquestes pàgines, es va confirmant la idea que la dimensió de les nostres empreses és massa reduïda per competir en un món tan global. Ja fa anys que patim aquesta limitació, però l'havíem anat superant gràcies a l'estímul que va representar l'entrada a la CEE i a l'euro i afavorits per l'escenari dels últims temps: explosió de la demanda interna, tipus d'interès baixos i abundància de crèdit. Un escenari que s'ha capgirat radicalment.

Recentment, estudis de La Caixa, de l'OCDE, de l'institut Bruegel o del Carec assenyalen ja clarament aquesta necessitat. Fins i tot indiquen que les nostres grans empreses tenen una productivitat superior a les alemanyes. És a dir, tenim una capacitat que només es desenvolupa al màxim en empreses de més dimensió.

I hi ha molts altres àmbits amb marge per contribuir a una economia més competitiva. Sense anar més lluny, a tall d'exemple, en diversos mercats de béns i serveis els mecanismes de fixació de preus pateixen distorsions i, si s'hi introdueix una bona competència, les millores poden ser significatives. Passi el que passi, no podem deixar en segon pla el dia a dia de l'economia productiva. Ens correspon tenir un paper en aquesta economia tan oberta, en què sobreviure no resulta senzill. És el moment de garantir-ho, passi el que passi, amb o sense independència, rescatats o deixats a la nostra sort.

Jordi Alberich és economista