L'Índia va créixer un 43% entre el 2007 i el 2012. El seu model de desenvolupament s'ha basat en el dividend demogràfic, l'aparició d'unes classes altes i mitjanes emprenedores i una demanda interior potent. És la desena economia mundial i la tercera d'Àsia. Tanmateix, l'economia va créixer només un 5% l'any 2012. I, segons l'FMI, baixarà fins a un 3,5% el 2013. Per què?
L'Índia s'ha adormit sobre els llorers. Durant els nou anys que va estar al govern, el primer ministre Manmohan Singh no va impulsar les reformes estructurals necessàries per corregir les greus mancances en les infraestructures, en el sistema educatiu i en el de salut, que frenen la productivitat i l'eficiència dels sectors econòmics. La situació actual és més difícil, amb els tres dèficits que arrossega: pressupostari (el 8% del PIB), de la balança comercial i per compte corrent. Una fuga de capitals ha provocat la caiguda de la rupia un 20% des del maig i ha incrementat la factura de les importacions, que cobreixen el 86% de la demanda energètica. El sector exportador tan sols representa el 18,5% del PIB i la inflació va arribar al 6,46% al setembre, amb una pujada dels preus dels productes bàsics que ofega els més pobres.
És urgent reformar una economia molt protegida, amb un marc regulador poc transparent i un mercat laboral rígid i informal. Al llarg del 2013 el govern de Delhi ha aprovat diverses mesures, contestades al carrer, per liberalitzar el sector de la distribució i el financer, i construir infraestructures. Però en frena l'aplicació. Tem perdre vots, en vigílies de les eleccions generals del 2014. La complexa situació econòmica i política provoca incerteses entre els inversors estrangers, però confien que l'Índia es modernitzarà i s'obrirà més a l'exterior. Segons les Nacions Unides, serà el país més poblat del món el 2028, amb més de 1.450 milions. I la tercera economia mundial, darrere de la Xina i els Estats Units.
