Impulsar el retorn de la indústria tèxtil a Mataró
El projecte Cooperatextil facilita que els tallers de confecció guanyin visibilitat i estableixin col·laboracions per guanyar competitivitat
Mataró va ser durant molts anys un dels centres neuràlgics de la indústria tèxtil catalana. No obstant, l'arribada de la globalització i, amb la globalització, de la competència asiàtica va desencadenar la progressiva deslocalització de la producció, un procés que va començar a principis del 2000 i que no ha parat fins avui. "Això no només ha comportat la destrucció massiva de llocs de treball, sinó que ha deixat el municipi i els pobles del voltant amb una falta d'especialistes i professionals del sector que dificulten el retorn de la producció", explica Carles Fillat, responsable del projecte Cooperatextil, un programa que pretén impulsar el retorn de la indústria de la moda a Mataró i rodalia.
El projecte, engegat aquest any, ha estat impulsat per l'ACTE, una associació europea que treballa per afavorir territoris molt especialitzats en el tèxtil, com Mataró, Igualada i Terrassa, en el cas de Catalunya, i assegurar que mantinguin l'estructura mínima de la cadena de valor del sector. "La deslocalització va provocar que en tallers de planxat, acabat, confecció o tallat baixés la producció i haguessin de tancar, però si desapareixen tots ja no hi haurà manera de ressuscitar la indústria", diu Fillat, que també és tècnic del Tecnocampus de Mataró, una de les institucions implicades en el projecte.
Confecció innovadora
Al llarg del 2012 Fillat s'ha dedicat a anar porta per porta per ordenar i sistematitzar totes les empreses i tallers tèxtils de la zona, identificant els seus processos productius, la maquinària i les capacitats pertinents. El resultat és la creació d'una plataforma de 80 empreses amb l'esperança que això faciliti sinergies de col·laboració i fomenti la innovació. "La nostra única sortida és l'especialització", diu Fillat. "Mataró principalment és coneguda per la moda i la confecció. Però la majoria dels tallers són petits, sovint en mans de xinesos, els únics que han estat disposats a acceptar les condicions que posen les grans empreses de la moda: treballar sota comanda, a preus baixos i amb molta incertesa!", detalla Fillat.
El sector de la moda a Catalunya el 2013 va facturar 15.000 milions d'euros, 650 dels quals van ser generats per empreses de Mataró i el Maresme. El tècnic lamenta que el tèxtil català estigui "molt castigat" tant en l'aspecte laboral com fiscal. Segons la normativa vigent, els tallers que facturen per sobre dels 50.000 euros ja no es poden acollir als mòduls d'autònoms, cosa que genera una pressió fiscal forta sobre uns marges sovint baixos. Alhora, la falta de flexibilitat a l'hora de contractar treballadors de manera discontínua els fa "menys competitius davant regions pròximes, com Portugal, el Marroc i Turquia", diu Fillat.
El tercer problema és la falta de finançament i l'auge de la morositat amb la crisi. "Hi ha un problema de falta de confiança al sector", diu Fillat, que confia que Cooperatextil ajudarà a millorar la situació i a donar a conèixer els tallers d'acabats als grans fabricants i distribuïdors. El projecte té un pressupost de 140.000 euros, finançat principalment pel Servei Català d'Ocupació.
