Ibai Martínez: “Emprendre és com un videojoc: has d’anar passant pantalles”

A la Universitat de Mondragón van crear un grau d’emprenedoria. ¿Creieu que es pot exportar a la resta d’universitats? Les grans universitats són estructures enormes en què és complicat generar canvis. Tot i així, la gent jove està cada cop més sensibilitzada que hi ha oportunitats per aprendre de manera no tan formal. Ara el coneixement està socialitzat: el millor curs de Yale està gratis online. S’està trencant el dogma que el mestre emet i l’alumne rep. Tard o d’hora arribarà aquest canvi als altres campus.

Com és que va triar el grau d’emprenedoria? No tenia gaire clar què volia estudiar, dubtava entre enginyeria industrial i ADE. Em va agradar el model d’aprendre fent i els viatges com a experiència d’aprenentatge.

Com va sorgir aquest títol? El perfil d’ADE convencional, pensat per optimitzar projectes, estava obsolet. Cada cop els cicles de vida dels productes són més reduïts i has d’innovar. Els estudiants saben que hi ha dues maneres d’optar a una feina: demanar-la o proposar-te, explicar què saps fer.

Per què la taxa d’emprenedors és tan baixa a Espanya? Nens i joves s’acostumen a estudiar per a uns altres. Els estudis estan molt estandarditzats i cohibeixen la capacitat creativa i les aficions. El currículum de pràctiques hauria de donar autonomia als estudiants; normalment un arriba als 25 anys sense haver muntat res pel seu compte.

L’emprenedor neix o es fa? Tots estem programats per superar barreres. Emprendre va més enllà de crear empreses, és estar en situació d’incertesa i tenir l’habilitat de resoldre problemes.

¿Augures un bon futur als que es veuen forçats a emprendre per la crisi? Depèn de la determinació. L’èxit està lligat directament a l’equip emprenedor. Si la vida et deriva per un camí en què has d’obrir un negoci però no tens la determinació necessària, serà difícil que fructifiqui. Emprendre és com un videojoc: has d’anar resolent pantalles.