TELEFONIA
JORDI SABATÉ

IPhone: l’últim mohicà de l’era daurada de l’‘smartphone’?

La frenada de les vendes del producte estrella d’Apple indica la fi d’una ‘dècada prodigiosa’

IPhone: l’últim mohicà de l’era daurada de l’‘smartphone’? / I.V. Zoom

Apple va presentar fa unes setmanes els resultats financers de l’últim trimestre del 2015, i van ser espectaculars en nombres absoluts: 75 milions d’unitats d’iPhone venudes per valor de gairebé 51.000 milions de dòlars; el benefici final de tots els productes de l’empresa va arribar als 15.000 milions i la facturació total va fregar els 62.000 milions de dòlars.

Unes xifres impressionants a les quals els inversors van respondre amb una espantada històrica que va descapitalitzar l’empresa fins al punt que, per primera vegada i durant poc més d’un dia, el seu competidor Alphabet (Google)es va convertir en l’empresa més valuosa del planeta. ¿Va ser un episodi de bogeria passatgera dels analistes?

L’explicació és molt més senzilla: simplement, la poma d’Apple ha sucumbit per fi a la llei de la gravetat. El seu valor ha caigut financerament perquè les vendes amb prou feines han crescut en l’últim trimestre, malgrat que va llançar al setembre dos nous models d’iPhone, el 6S i el 6S Plus. En altres paraules: el producte estrella de l’empresa més rica del planeta -l’iPhone representa dos terços de la facturació d’Apple- rellisca i no compleix amb les expectatives dels inversors.

Ha fallat per ben poc, però ha fallat un pura sang que ens tenia acostumats a carreres sempre espectaculars. I després d’aquesta frenada s’albira una grisor que prové no només d’Apple, sinó de tot el sector de la fabricació de maquinari: ha acabat la dècada prodigiosa que va començar el 2005 amb les BlackBerry i ha culminat amb els iPhone.

No obstant això, Tim Cook, conseller delegat d’Apple, va atribuir la dada negativa a l’aturada de l’economia xinesa, que se suma a la debilitat d’Occident i l’enfortiment del dòlar, que minimitza el valor de les exportacions. No va fer referència a les discretes vendes de les tauletes iPad, ni dels ordinadors o els rellotges, però els analistes que van presenciar l’esdeveniment sí que ho van fer.

Tots ells van subratllar que encara que l’únic producte que va donar senyals de preocupació va ser l’iPhone, es tracta justament del dispositiu més emblemàtic i el que sintetitza millor totes les fortaleses i debilitats d’Apple. A saber: qualitat, disseny i carisma contra preus elevats, poca llibertat d’elecció per al consumidor i cada vegada menys capacitat d’innovació, o almenys de sorpresa.

Alguns, com Ben Thompson, de la publicació Stratechery, van afegir que el problema va més enllà: Apple segueix obstinada a centrar el seu nucli de negoci en la fabricació, en una era en què aquesta tasca ja no aporta marges fora de les competitives factories xineses. Thompson posa com a exemple Google, una empresa amb beneficis espectaculars en aquest últim trimestre gràcies al seu sistema operatiu Android per a mòbils de tercers, per l’ús del qual cobra només la publicitat.

Amb Thompson coincideix Nathan Ingraham, analista de la revista Engadget, que assenyala Satya Nadella, conseller delegat de Microsoft, com l’exemple que Tim Cook ha de seguir. Ingraham assegura que ningú millor que l’executiu indi ha sabut veure el futur de la tecnologia en els últims anys, durant els quals ha incorporat la majoria d’aplicacions de Microsoft -Skype, Office, Excel, OneDrive, etc.- en els telèfons i tauletes tant d’Apple com de la competència, és a dir, els telèfons amb Android.

Així, mentre deixa caure en l’oblit el seu projecte de mòbil Nokia amb Windows, Microsoft ha colat als nostres smartphones els seus programes de referència. Tot i que han baixat els beneficis en els resultats de l’últim trimestre, els inversors l’han premiat amb una revalorització de les accions. ¿Per què castiguen Apple i premien Microsoft si el primer va guanyar molts més diners?

Perquè Nadella il·lusiona, sembla que té un pla i el va complint. En canvi, amb l’iPhone passa tot el contrari: fa por el que pugui passar amb Apple si Tim Cook no es treu aviat del barret un nou conill que revitalitzi el producte. Ara bé, potser això era una cosa fàcil en vida de Steve Jobs, però actualment ni el context ni el ritme d’innovació son favorables al famós “one more thing ”.

De moment es rumoreja que Cook començarà imitant les tàctiques comercials de Samsung i que al març llançarà un model d’iPhone més barat, anomenat 5se, amb el qual tractarà de seduir el mercat xinès, la seva principal aposta en els últims dos anys i que en aquests moments busca refugi en els models locals.

També s’ha sabut que Apple flexibilitzarà les seves normes comercials i acceptarà per primer cop, en els seus plans renove, oferir un descompte per a mòbils amb la pantalla trencada. Sembla, doncs, que a l’empresa comença a importar-li que cada vegada més usuaris prefereixin apedaçar el seu iPhone en lloc de comprar-se’n un de nou.

Mentrestant, els serveis de vídeo, música i emmagatzematge creixen menys del que seria desitjable, com si algú a la seu de la companyia no volgués adonar-se d’on és el negoci. Hi ha fins i tot qui diu que a Cook se li està posant la cara rodona i que s’assembla cada cop més a Steve Ballmer, ex de Microsoft: un gran general però un estrateg fluix.