IBM: entre la resurrecció i el blues

Parlar d' IBM -o Big Blue, com li diuen col·loquialment als EUA- és parlar d'informàtica, però també de robòtica, maquinària industrial, automatització de processos, tecnologies de la informació i fins i tot producció armamentística (durant la Segona Guerra Mundial). Entre els invents més famosos d'IBM hi ha el caixer automàtic, el disc dur, el disquet, la banca magnètica i el sistema de reserves aèries SABRE. Entre els seus treballadors més cèlebres hi ha cinc premis Nobel i quatre premis Touring -el Nobel de la computació-, a més de personatges tan importants com Richard Stallman, pare del programari lliure.

IBM ha estat una de les empreses que més ha marcat el segle XX, sobretot la segona meitat, quan va començar a centrar-se en la computació com a únic negoci i va iniciar l'era del càlcul, amb els seus grans ordinadors per a la investigació i els desenvolupaments de programari per a la conquesta de l'espai. Si Neil Armstrong va trepitjar la Lluna el 1969 va ser, en part, perquè IBM va aportar el seu coneixement i col·laboració a la NASA. En resum, dir IBM és dir segle XX, encara que en el XXI el sobrenom de Big Blue podria guanyar una s i passar a ser Big Blues, que es pot traduir com a gran depressió.

Preservar l'ànima

Sembla que a mesura que la tecnologia s'ha fet més domèstica, més a la mida de l'usuari, IBM ha anat perdent -si bé d'una manera molt gradual- l'hegemonia en el món informàtic. Les últimes notícies parlen de la venda de la seva divisió de servidors de baixa potència a Lenovo, el fabricant xinès que ja s'ha situat com a tercer proveïdor mundial d'ordinadors. El preu de l'operació és d'uns 1.800 milions d'euros, però la sensació que deixa és que IBM s'ha volgut treure llast, desprendre's d'un negoci que li generava massa costos.

A inicis del 2005 IBM i Lenovo ja van repetir una operació semblant amb la divisió d'ordinadors portàtils. El fabricant xinès va comprar la marca, el manteniment i la fabricació dels ordinadors IBM per un valor de 1.300 milions d'euros. L'esperit d'aquella venda va ser alliberar-se d'un negoci poc rendible en aquell moment als EUA i cedir-lo a un rival molt més competitiu i amb molt mercat interior, ja que la classe mitjana començava llavors a consolidar-se a la Xina.

Des de llavors IBM s'ha centrat en el sector serveis: sobretot consultoria i manteniment de xarxes i servidors, però també la computació en el núvol i el càlcul amb grans quantitats de dades, el que es coneix com a big data. El canvi va donar inicialment bons resultats, amb diversos anys de bonança i la resurrecció de la companyia on sembla que millor li va: lluny de l'usuari final.

No obstant això, no va entrar amb bon peu a la dècada del 2010 o, almenys, hi va entrar amb massa competidors al voltant. Amb la computació en el núvol, la tecnificació de les pimes i els sistemes personalitzats de sincronització de dades i programari segons necessitats (SAAS), van emergir nombroses empreses, petites i competitives que, a poc a poc, van erosionar els flancs dels grans del sector.

Desfeta de servidors

També en el camp dels servidors, en què IBM continua sent una referència, ha sorgit una competència ferotge, perquè altres grans empreses com HP i Dell han imitat la seva estratègia. En aquest context IBM, l'única tecnològica cotitzada en l'índex Dow Jones, va tancar el 2013 amb una facturació de 99.800 milions de dòlars, un 4,6% menys que el 2012, que tampoc va ser un bon any. I ja se sap que no hi ha res que intranquil·litzi més un inversor que un gegant minvant o, pitjor, trontollant.

La solució adoptada per Ginni Rometty, l'actual consellera delegada, ha estat la mateixa que en el seu dia va prendre el seu antecessor: vendre la part del negoci que més pèrdues genera, els servidors de gamma baixa, l'arquitectura x86. De nou, el pla és centrar-se, més, en els serveis de consultoria i en el desenvolupament de programari, l'única divisió que ha crescut. L'esperança és reprendre el camí del creixement, encara que, tal com va deixar clar Rometty en la seva última compareixença davant els accionistes, el panorama futur és d'incertesa, especialment en les economies emergents.

De moment IBM conserva la major part de les seves divisions de servidors més potents i es manté com a segon fabricant mundial, després de HP, amb una quota de mercat del 23%, la qual cosa li genera una xifra de negoci de 12.300 milions. Ara bé, el 2011 la seva quota era del 29%, de manera que en el futur es podria veure forçada a tornar a deixar anar llast.

Ningú sap molt bé quina estratègia podria lliurar IBM si ha de repetir aquest tipus d'operacions, però, si les condicions del mercat no milloren, Big Blue podria caure en un blues interminable.