GLOSSARI
JOAN TARRADELLAS

Hermafrodites

Les opcions financeres poden ser bàsicament de dos tipus: opcions de compra o de venda. Les primeres, anomenades en anglès call , permeten al propietari de l'opció comprar en una data futura de venciment, si vol, un actiu (acció, petroli, blat, or) a un preu fixat avui. Les segones, les opcions de venda, o put , permeten al propietari de l'opció vendre en una data futura, si ho desitja, un actiu a un preu fixat avui. Qui té una call pot guanyar molts diners si en la data futura l'actiu puja molt de preu. Qui té una put pot guanyar molts diners si en la data futura baixa molt el preu de l'actiu.

La inventiva financera no té límits, de manera que es van dissenyar unes opcions en les quals, en la data de venciment, el propietari pogués triar si desitjava que l'opció fos una put o una call . Imaginem-nos que tenim una opció amb preu fixat d'exercici de 100 euros. Si l'acció puja de preu fins a 110, fem que sigui una call i el guany és de 10 (la compra a 100 i la revèn al mercat a 110). Si l'acció baixa a 90, fem que sigui una put i també hi guanyem. Una opció hermafrodita, però, no surt gratis. Si resulta que per adquirir-la hem pagat, per exemple, 30 euros, ja podem resar perquè l'acció subjacent experimenti una bona pujada o una bona clatellada de preus. Altrament, perdrem molts diners.

El capital risc inclou sovint una mena d'opció hermafrodita implícita quan inverteix en empreses. Són les clàusules de sortida (una mena de put ), o els famosos warrants (una mena de call ): si l'empresa va malament, s'asseguren sortir-ne recuperant el màxim de la inversió; si va bé, s'asseguren gaudir dels beneficis addicionals.

Joan Tarradellas, professor en excedència d'Eada