MAPES
JORDI SABATÉ

Here: al final sembla que va ser una bona idea

La indústria de l’automòbil, Amazon i Microsoft estan interessats a invertir en els mapes digitals que la Unió Europea va finançar i Nokia va desenvolupar entre el 2006 i el 2015

Here: al final sembla que va ser una bona idea / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Si hi ha una frase del cinema clàssic que s’hagi introduït totalment al món digital és aquesta: “En aquell moment semblava una bona idea”. L’expressió explica en si mateixa el microrelat d’un fracàs: alguna cosa va acabar sent un desastre (la part omesa de la frase), però en aquell moment (al principi) semblava un bon projecte. Doncs bé, Here ha estat a punt de protagonitzar aquesta frase més vegades de les que es puguin explicar.

Però, al final, l’aplicació de mapes per a smartphones de Nokia ha resultat un projecte supervivent, i sembla que, fins i tot, triomfant. Ara com ara s’explica que dos gegants com Amazon i Microsoft estarien disposats a entrar en l’accionariat de Here, compost actualment per Audi, Daimler i BMW -és a dir Volkswagen, Mercedes i BMW- per oferir serveis de cloud computing. També es diu que Ford s’interessa per aquesta aplicació de mapes, i també ho fan Continental o la indústria del motor francesa.

De fet, Here li va costar a les tres grans de la indústria automobilística alemanya 2.500 milions d’euros. El receptor d’aquesta quantitat va ser l’empresa finlandesa Nokia, que al seu torn havia comprat el 2006 una empresa anomenada Gate5 a la Unió Europea, primera impulsora financera del projecte. A aquella època Here pertanyia a Gate5, es deia Smart2Go i era una plataforma 3D per a mòbils de serveis turístics intereuropeus.

Eren els temps en què Nokia tallava el bacallà al món del mòbil, a l’altre costat de l’oceà només existia RIM amb els seus Blackberry -però estava acotat al món dels executius- i paraules com iPhone o Android ocupaven tot just les ments d’unes poques desenes d’enginyers. En aquell moment, en efecte, semblava una bona idea desenvolupar una aplicació de mapes interactius per als naixents smartphones.

L’única alternativa que hi havia eren els mapes de Google Earth, que el 2006 només es feien servir per donar voltes digitals per una bola del món feta a base de fotografies preses per satèl·lit. L’oportunitat per a Nokia era clara i, per tant, després de la compra l’agost del 2006, va rebatejar Smart2Go com Nokia Maps i es va disposar a desenvolupar una aplicació exclusiva per a Symbian, el sistema operatiu que tenia aleshores, el més avançat del moment.

No obstant això, el 21 de juny del 2007 va aparèixer un terratrèmol anomenat iPhone i ho va canviar tot de cop. L’ona expansiva de l’explosió disruptiva que va suposar el telèfon d’Apple va deixar Nokia tocada per a la resta dels seus dies. A causa de la desorientació subsegüent, la companyia va donar tombs fins a acabar al caire del precipici, d’on la va salvar -hi ha qui diu que la va empènyer- Microsoft, que es va quedar amb el negoci dels mòbils finlandesos.

De tota manera, el desenvolupament dels Nokia Maps va seguir de manera diligent una evolució paral·lela a la de l’aplicació Google Maps, que aviat va estar en tots els smartphones del mercat. Nokia va canviar el nom dels seus mapes diverses vegades, per denominar-los Ovi Maps i després Nokia Maps, altra vegada, fins que a algú a l’empresa se li va acudir el nom de Here i la idea de no tancar-se exclusivament als mòbils de Nokia i provar-ho amb altres plataformes.

Així és com Here va arribar a Android i iOS, on va tenir prou èxit per aguantar com a projecte independent, superant en ús en alguns casos aplicacions natives com els mapes d’Apple per a iPhone, que van ser el fracàs més sonat de la companyia de la poma després de la mort de Steve Jobs. Pel camí, Here va seguir recopilant informació de noms de carrers, de ciutats, d’autopistes, de dades de trànsit, dels embussos més recurrents en el món, etc.

Així va arribar al 2015: sent encara propietat de Nokia, que seguia mantenint la plataforma tot i que portava un any sense dedicar-se a fabricar mòbils. No era cap secret que la companyia finlandesa buscava un comprador per a Here, per poder oblidar-se per sempre de tot el que estava relacionat amb els smartphones i dedicar-se al desplegament de xarxes, que és al que es dedica actualment.

També era conegut per tothom que s’estava creant una incipient indústria dels automòbils connectats a internet, o cotxes intel·ligents, i que necessitava una aplicació de mapes interactius que no fos Google Maps, de la qual cap fabricant no volia dependre. Era l’agost del 2015 i Here era allà, disponible perquè un consorci industrial alemany pagués 2.500 milions d’euros per tenir-la... En aquell moment semblava una bona idea i avui ho segueix semblant: Here, i no Google Maps, serà qui segurament acabarà guiant els nostres cotxes en un futur pròxim.