Quina gràcia! Beppe Grillo! Sí, sí. Pepito Grillo (genial ocurrència). I a més a més en concomitància amb Mr. Berlusconi, el Mick Jagger -per incombustible- de la política. Això per a mi és un drama, perquè significa que, després de ser perseguit durant 19 anys amb preguntes sobre el Cavaliere, ara hauré de justificar-me al mateix temps pel còmic, un personatge que relega l'esperit crític de Jaume Barberà al d'un executiu de multinacional. Qui és el culpable d'aquesta situació? Pot ser que el recent costum de considerar l'estat com una empresa i de substituir les Constitucions amb comptes econòmics tacats de deutes no hagi previst el petit detall que els treballadors de la citada empresa tenen tots el dret de vot en el consell d'administració. Vosaltres, empresaris, sabeu que la democràcia no és el millor amic de l'empresa. En resum: si tractes l'estat com una empresa, una de dues: o impedeixes exercir el dret de vot, o en la propera assemblea si no hi ha dividends, et foten fora i hi posen un Grillo!
Empresari italià
