TRIBUNALS
XAVIER GRAU

Guia pràctica per evitar la condemna penal de l’empresa

La reforma del Codi Penal que ha entrat en vigor aquesta setmana modifica la responsabilitat de les persones jurídiques

Guia pràctica per evitar la condemna penal de l’empresa / EDMON DE HARO Zoom

Díaz Ferrán, Rato o Olivas són noms que lliguem a casos de presumpta corrupció econòmica. N’hi ha molts més. Ells, antics executius d’empreses i bancs, han de fer front als procediments penals, mentre que les companyies en què havien treballat s’enfronten a possibles responsabilitats civils. Però de vegades la mateixa companyia pot incórrer en delicte penal. Com? Quan no ha posat els mitjans per evitar el mal comportament dels seus executius.

Posar en marxa una culturadel que es coneix com a corporate compliance és cada cop més necessari per a les empreses, sobretot per a les grans. Així es pot aconseguir en un futur eximir les persones jurídiques de la responsabilitat penal per delictes comesos pels seus administradors. La reforma del Codi Penal que va entrar en vigor el dia 1 de juliol estableix alguns dels principis que han de tenir en compte les empreses per blindar-se. La nova redacció de l’article 31 bis estableix els requeriments que ha de complir una empresa per quedar al marge en cas que algú de l’organització cometi un delicte.

La interpretació quedarà en mans dels jutges, però la nova redacció del Codi Penal clarifica més la situació. Les empreses aconseguiran ser eximides de la responsabilitat penal si tenen un pla preventiu contra el delicte -que ha d’identificar on es pot produir i establir les mesures i mitjans per evitar-lo- i necessitaran un òrgan supervisor intern, que en empreses petites podria ser el mateix òrgan d’administració, però que per a les grans ha de ser específic. Això encaixa amb el Codi de Bon Govern recentment aprovat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que en la recomanació 46 estableix que dins la comissió d’auditoria i d’una comissió especialitzada del consell d’administració ha d’existir una funció interna de control i gestió de riscos exercida per un departament intern de la societat que tingui com a funcions assegurar el bon funcionament dels sistemes de control i gestió de riscos. A més, ha de participar en l’elaboració de l’estratègia de riscos i de les decisions importants sobre la gestió i vetllar perquè els mateixos sistemes de control i gestió de riscos solucionin els problemes en el marc de la política dissenyada pel consell d’administració.

El que cal saber és si les grans empreses de l’Estat estan preparades per posar un tallafoc al delicte. Han començat a fer passos, però queda molta feina per fer, segons un estudi del despatx Ribas y Asociados que ha analitzat 31 de les 35 companyies que formen part de l’Íbex. Al capdavant, hi ha una companyia catalana, Abertis, la més preparada, amb un 100% de compliment, que és la que té recollits en el seu codi intern les prohibicions, obligacions i principis ètics. Altres companyies que surten ben parades d’aquest estudi són OHL, Sacyr, Repsol i Acciona. Les que tanquen el rànquing són Abengoa, DIA, IAG i Gamesa. Tot i això, segons aquest estudi, la mitjana se situa en l’aprovat, amb un 64,5% de compliment.

¿La ‘corporate compliance’ servirà per millorar els comportaments? L’advocat Jesús María Ruiz de Arriaga, que dirigeix un despatx que s’ha fet famós per la defensa dels preferentistes i els accionistes de Bankia, creu que sí. Explica que precisament per tots aquests casos que han acabat als jutjats, els directius i administradors de les empreses s’han adonat que “se l’estan jugant” i són els primers interessats a posar en marxa els sistemes interns de compliance. A partir d’ara “se’n preocuparan molt” perquè “estaran obligats a posar en marxa els mecanismes interns”, assegura Arriaga.

No obstant, aquest advocat sosté que sovint per a l’afectat és més rendible reclamar per la via civil que per la via penal quan ha sigut víctima d’un abús d’una empresa.

Sylvia Enseñat, presidenta de l’Associació Espanyola de Compliance, reconeix que el concepte fa massa poc que s’ha establert a l’Estat per tenir estadístiques fiables. En qualsevol cas, recorda que els bancs van ser les primeres empreses a posar en marxa aquests programes de control intern, que ara s’estan estenent a la resta de companyies de l’Íbex-35. Però aquesta experta assegura que els programes “només són útils si els directius que els adopten realment confien en ells”.

Però a la fi els directius haurien de preocupar-se de gestionar bé perquè, encara que la persona jurídica pugui ser responsable penal, finalment seran ells, els administradors, els que poden ser condemnats a penes d’inhabilitació i fins i tot de presó per no haver posat les mesures o tallafocs suficients per evitar la conducta incorrecta.