JORDI SABATÉ

Guerra entre lobis pels drets d'autor

L'aparició de noves lleis més agressives als Estats Units revifa el debat sobre la pirateria digital

"Abans d'una nova mesura de restricció de la lliure circulació cultural sempre hi ha una andanada orquestrada pels lobis antipirateria internacionals", diu Javier de la Cueva, reconegut advocat i activista digital que ha defensat casos tan sonats com Sharemula i la recusació del cànon digital tal com es plantejava abans del seu canvi de model. Òbviament, el que De la Cueva anomena "lliure circulació cultural" per als representants de la indústria de l'entreteniment no és més que una forma de pirateria que fa sagnar un negoci legítim fins a fer-lo insostenible.

Són dos punts de vista antagònics, enfrontats; d'un problema intrínsec a la revolució de les noves tecnologies: com millor és la tecnologia de replicació digital, més fàcil és reproduir una obra cultural i, per tant, més accessible és per a tothom.

El negoci cultural abans d'internet estava en mans dels posseïdors de la tecnologia de reproducció, que era molt costosa, però ara n'hi ha prou amb l'ordinador més barat del mercat per copiar i distribuir qualsevol contingut. Aquesta frase és potser l'única en què estarien d'acord tots els contendents de l'anomenada guerra contra la pirateria.

Dades alarmants

Hi hagi o no l'orquestració planificada pels lobis a què fa referència l'advocat, la veritat és que fa dues setmanes que les notícies sobre les pèrdues del sector, tant a escala nacional com internacional, s'han disparat i inunden els mitjans de comunicació, que ofereixen dades molt alarmants.

Es parla de xifres que arriben als 58.000 milions de dòlars; The Wall Street Journal assegura que una hora després de la seva emissió, un capítol de Suites , la nova sèrie de moda de la cadena NBC-Universal, ja està en 444 llocs de compartició i que Joc de trons té onze milions de seguidors per cable i 4,2 milions més en les xarxes P2P.

El mateix diari nord-americà també explica que -segons l'empresa de seguretat i antipirateria Irdeto, que treballa per a les principals productores televisives i discogràfiques als EUA- les deteccions d'arxius compartits amb drets d'autor han passat de 5,9 milions el 2009 a catorze milions el 2012.

Paràsits

Al mateix temps, el periodista Robert Levine viatja a Madrid per rebre el Premi Ibercrea -Ibercrea és la patronal de les entitats de gestió de drets d'autor- pel seu llibre Paràsits , en què acusa empreses com Google, Amazon i Apple de fomentar la pirateria en el seu propi interès.

Levine denuncia en el seu llibre que activistes digitals tan respectables com Lawrence Lessig -pare de les llicències Creative Commons i el moviment Copyleft i catedràtic de dret a la Universitat Stanford- estan pagats per aquestes empreses perquè formin un lobi propirateria. Assegura que Google va donar 2 milions de dòlars al departament de Lessig dues setmanes després de comprar YouTube.

Adéu a la intimitat

L'allau de notícies sobre el tema és innegable.

Tal com pronosticava De la Cueva, la setmana passada van aparèixer les primeres filtracions sobre una nova llei antipirateria als EUA, potser no tan restrictiva com les anteriors, però sí més intrusiva. Es dirà six strikes (sis cops) i implicarà que el compartidor d'arxius amb drets d'autor serà advertit fins a sis vegades pel seu proveïdor d'accés abans d'aplicar-li mesures punitives com la reducció de l'ample de banda o la desviació del seu navegador de les pàgines de compartició.

Aquesta llei serà especialment polèmica perquè, si bé no implica acusacions judicials i condemnes com abans, sí que suposa que el proveïdor d'accés tindrà la potestat per ficar-se en les comunicacions privades dels seus clients i registrar els seus arxius mitjançant robots rastrejadors.

És una cosa que les agències privades de lluita contra la pirateria ja apliquen, però fins ara el proveïdor d'accés ha respectat la privacitat dels seus abonats.

Pocs beneficis

"Aquestes lleis van dirigides a perpetuar el model de negoci de les indústries culturals en nom dels autors, però en realitat la immensa majoria no se'n beneficien gens ni mica", diu De la Cueva. L'advocat explica que els contractes artístics de les grans companyies solen ser abusius i lliguen l'autor per llargs períodes, "de manera que el percentatge que reben pels seus drets és minoritari, mentre que la major part va a parar a les companyies".

De la Cueva també reconeix que hi ha un problema amb la cultura de l'anomenat tot gratis , però creu que "no se soluciona combatent la realitat tecnològica", sinó fent-la servir a favor de la indústria. "Si Mega funciona bé, no veig per què la indústria no podria tenir el seu propi Mega amb una tarifa més barata que la del senyor Kim Dot Com, per exemple, de 10 euros al mes", conclou.