TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Google repeteix els errors de Microsoft

La multa de la UE mostra que el cercador ha comès alguns dels pecats que retreia a Bill Gates

En tots els processos de la natura hi ha una certa incompatibilitat entre creixement i innocència, entesa com la conservació dels principis morals al llarg del temps. En el món empresarial passa exactament el mateix. El més paradoxal és veure caure els que van tenir com a premissa fundacional evitar el mal camí dels seus antecessors.

És el cas de Google, que va basar la seva estratègia de màrqueting inicial en una frase que es clavava com un dard a la imatge de Microsoft: Don't be evil (No siguis malvat). La cita volia deixar clar que Google havia vingut al món a desbancar el gegant del programari del seu regnat tecnològic, marcat pel descontentament dels clients, que protestaven de manera creixent per les injustes condicions que els imposava Microsoft per consumir els seus productes.

Desmarcar-se

Google va començar venent-se com una empresa diferent de les que fins aleshores havien dominat el panorama de l'economia digital. Provenia d'un món nou i acabat de fundar, i volia exportar una cultura empresarial nova, basada en la transparència davant l'opacitat, la col·laboració davant les jerarquies i el fet de compartir els béns enfront de posseir-los.

Els seus joves fundadors, Larry Page i Serguei Brin, prometien no caure mai en les perversions per les quals era coneguda Microsoft: abusar de la seva posició dominant en el mercat per forçar l'usuari a consumir els seus productes, en lloc dels de la competència. I en el cas que alguna nova empresa inquietés el seu regnat, la companyia optava per copiar el seu servei i promocionar la versió plagiada des de les seves plataformes de manera deslleial.

Microsoft va actuar d'aquesta manera amb molts productes, però especialment en el camp dels navegadors, on va imposar a milions de persones el seu Internet Explorer a través de Windows, privant-los així del coneixement primer de Netscape, i després de Mozilla i Opera.

El forat de Brussel·les

Per aquestes maniobres, Microsoft va ser multada per la Unió Europea el 2008 amb 860 milions d'euros, si bé és als EUA que va aconseguir evitar sancions. Era la primera vegada que l'empresa de Bill Gates era castigada per un organisme oficial i va suposar una important taca en la seva imatge pública.

Actualment, Google passa, també a Europa, pel mateix tràngol. Però, a diferència de Microsoft, ha decidit evitar la penalització de 3.800 milions d'euros imposada pel comissari de la Competència, Joaquín Almunia.

Amb l'objectiu d'esquivar la sanció, la companyia californiana s'ha ofert a establir canvis en la manera com mostra els resultats de les recerques que els usuaris fan de determinats serveis, especialment de vols, hotels o comparacions de productes per comprar. En aquests camps els serveis de Google competeixen amb els d'altres empreses com TripAdvisor i Expedia, que es dediquen també a la recerca d'ofertes i la comparació de preus.

L'origen del conflicte és la denúncia presentada el 2010 per cinc empreses sobre els abusos que Google exerceix a la seva pàgina de resultats, on s'assegura que prioritza els seus propis serveis de manera unilateral per sobre dels de la competència. Com a exemple gràfic, quan busquem hotels a Barcelona a Google, ens dóna resultats de diversos serveis de recerca i comparació d'hotels, però en la posició central hi apareix el servei de cerca de Google.

Jugar a amagar

Ningú no dubta que Google és totalment imparcial en les seves recerques, però la queixa de les empreses denunciants, agrupades en el lobi ICOMP, és que juga amb la manera de mostrar els resultats, així que fa més evidents a la percepció de l'usuari els seus propis serveis o els de les empreses que han pagat per obtenir promoció. A més, el cercador mostra aquests resultats amb un aspecte gràfic que e´s semblant al dels resultats normals de la recerca, i no com a publicitat.

Els denunciants també protesten que la publicitat contextual ocupa cada vegada més lloc a la pàgina de resultats, de manera que, per ser visibles als usuaris, les empreses no tenen més remei que pagar a Google i entrar a l'espai publicitari.

Davant la sentència favorable als demandants per part de Brussel·les, el cercador s'ha afanyat a presentar una proposta que inclou la senyalització dels seus serveis de manera diferenciada a la llista de resultats.

Ara, els demandants no acaben d'estar d'acord amb aquesta proposta alternativa i, en última instància, haurà de ser el comissari Joaquín Almunia qui decideixi si aplica els canvis proposats o fa passar Google per la mateixa humiliació que Microsoft va patir ara fa cinc anys.

Microsoft subvenciona

El lobi ICOMP reuneix cinc empreses que han decidit demandar Google a tot el món. Entre elles hi ha firmes dedicades a les cerques específiques de turisme com TripAdvisor i Expedia, però també de mapes i de compres. Qui paga els cars advocats que fan les denúncies? Microsoft. L'empresa vol sang i venjança per la multa que va rebre el 2008. Aleshores Google donava suport al navegador Firefox en les seves denúncies.

L'antecedent francès

No és la primera vegada que Google és sancionada a la UE. El seu cercador va rebre el 2011 una multa del govern francès de 100.000 euros per haver capturat dades privades dels wifidels usuaris en fotografiar els carrers per al seu projecte de mapes Street View. Altres conflictes de Google a Europa es refereixen a la digitalització de llibres i la mostra de notícies de mitjans de comunicació. En tots s'ha imposat la negociació.