TELECOMUNICACIONS
JORDI SABATÉ

Google vol ser operador mòbil, però contra qui?

La companyia entrarà en la gestió de xarxes com a operador mòbil virtual als EUA en un moviment estratègic que afectarà les grans empreses del sector

Google vol ser operador mòbil, però contra qui? / IDOIA VALLVERDÚ MARI FOUZ Zoom

Segons es va saber dilluns passat durant el Mobile World Congress, Google crearà una marca blanca de telefonia mòbil que ofereixi serveis d’accés als usuaris dels EUA. Ho farà com a operador virtual (OMV) sota el paraigua de T-Mobile i Sprint, dues de les quatre companyies que posseeixen la major part de les xarxes mòbils al país, a les quals comprarà l’accés per revendre’l després als seus usuaris.

Sens dubte, el negoci dels OMV és molt lucratiu, ja que implica no haver d’invertir en infraestructures, cosa que abarateix la gestió i fa més competitius els preus finals per als clients. Però el dubte és què busca una companyia que lidera el rànquing dels ingressos publicitaris mundials en el negoci dels operadors, també anomenats canonades tontes per la seva poca influència sobre el contingut que hi circula.

Tal com vam explicar aquesta setmana, Google estaria preparant un salt al negoci dels continguts al mòbil per esquivar d’alguna manera la competència de Facebook en el sector de la publicitat en aquest suport. És a dir, el seu rival és la xarxa social de Mark Zuckerberg i no els operadors de telefonia. I encara menys els americans, que fa uns dies van ser frenats en les seves ànsies de cobrar a empreses com Google pel trànsit que passa per les seves xarxes pel pronunciament de l’organisme de control (FCC) sobre la neutralitat de la xarxa.

La sentència de la FCC ha deixat els operadors mòbils americans amb pocs arguments amb què defensar el seu negoci, a part de continuar cobrant als usuaris tarifes planes per l’accés. Podrien tornar a canviar al pagament per consum, però l’experiència els ha demostrat que el nombre de contractes augmenta quan l’usuari sap exactament el que pagarà cada mes i quin és el límit de dades que pot consumir.

No deixa de ser curiós que les dues companyies que millor han encaixat la sentència, Sprint i T-Mobile, siguin anunciades com a futures sòcies de Google. Són les germanes petites del panorama dels grans operadors als EUA. Les dues grans són AT&T i Verizon, que han anunciat recursos contra la FCC via els seus principals aliats, els congressistes republicans.

¿Hi ha alguna relació entre aquests fets? Google, com a OMV, pot ser una gran competència, però també un gran soci, ja que la base del seu negoci és comprar accés a altres operadors. Quan un OMV guanya un client, d’alguna manera també ho fa l’operador de referència -amb infraestructura pròpia- que li ven l’accés. Si aquest OMV es diu Google i pot atreure milions de nous clients, el benefici es multiplica per a tothom.

Si, a més, com sol succeir, aquests nous clients vénen d’operadors de referència de més pes -AT&T i Verizon-, el benefici és doble: l’operador referent soci de l’OMV està robant clients a la competència. L’aliança de Google amb Sprint i T-Mobile sembla així dissenyada per debilitar AT&T i Verizon. Google té motius per actuar així: és el defensor de la neutralitat més important de la xarxa i moltes vegades ha sigut acusat pels operadors d’obtenir el seu ampli marge de beneficis a costa de les seves inversions.

Amb aquest moviment, Google aconsegueix dividir el nucli dur del sector als EUA i debilitar dos enemics poderosos amb influència a Washington. L’empresa del cercador ha paït malament les últimes sancions en contra seva de les autoritats europees, a les quals acusa d’estar influïdes per interessos econòmics locals. I segurament no vol un escenari similar a casa.