NEGOCIS DIGITALS
Empreses 02/11/2014

El ‘Google dance’, entre l’ordre i la tirania

El canvi periòdic dels algoritmes del cercador està destinat a millorar el servei a l’usuari, però pot arruïnar una empresa que no hi estigui preparada

Jordi Sabaté
3 min

BarcelonaTradicionalment s’ha anomenat Google dance - literalment, el ball de Google- els canvis periòdics i sense previ avís que Google fa en els seus algoritmes -normes de funcionament- de cerca, per enxampar en fals aquelles webs que fan males pràctiques amb l’objectiu d’aparèixer en els primers llocs de les pàgines de resultats. Ja se sap que, després de fer una cerca, l’usuari només s’interessa pels deu resultats de la primera pàgina i poques vegades passa als set primers de la segona. La resta, el 99,99% de les vegades, es fa invisible. És per això que és tan important sortir del grup de cua i afegir-se al cap de cursa, aquests 17 -millor si són deu- primers resultats pels quals passen els ulls de l’usuari. Ser-hi o no ser-hi, aquesta és la qüestió, que pot valer milions de dòlars, i fins i tot milers de milions si una empresa cotitza a la borsa. Ser entre els 17 primers és com tenir botiga al passeig de Gràcia o a la Cinquena Avinguda de Nova York: encara que venguis paperines de castanyes, et fas d’or.

La raó de ser d’aquest privilegiat grup és que Google és el cercador que per defecte fan servir dos terços dels internautes connectats a la xarxa. Però també que quan un d’aquests internautes escriu a Google un determinat concepte i pitja l’Enter, immediatament apareix una llista -ordenada en sentit descendent- del que el cercador considera que són els resultats més rellevants, és a dir, que més paguen la pena.

¿Ho són sempre, aquests 17 primers sobre els quals l’usuari posa els ulls? Ho haurien de ser, però moltes vegades la cosa funciona com amb els pebrots de Padrón, que uns pican e outros non. En altres paraules, al grup de cap s’hi colen pàgines que no haurien de ser-hi en funció de la qualitat dels seus continguts o l’eficàcia dels seus serveis, però que hi són perquè els seus amos contracten professionals experts a posicionar-se a Google, els anomenats SEO.

Aquests professionals la majoria de les vegades es dediquen a optimitzar el funcionament d’una pàgina en funció de les exigències de Google i respectant les regles del joc, però altres vegades utilitzen trucs poc honestos que donen un valor extra a pàgines que no se’l mereixen. Com a resultat, Google perd eficiència i la cerca de l’usuari empitjora: s’omple de continguts sense valor, spam o repeticions d’un contingut en nombroses pàgines, moltes vegades més ben posicionades que l’original del qual han copiat el contingut.

En resum, l’experiència de l’usuari es torna dolenta i la seva imatge de Google empitjora, la qual cosa sens dubte és dolenta per al negoci. Per solucionar aquest problema, Google aplica aquests canvis d’algoritmes sobtats i inesperats, de manera que agafin amb el peu canviat les pàgines que fan trampes i embruten les cerques. D’aquesta manera, no els dóna temps a canviar les trampes i adaptar-se a les noves regles, i les pàgines tramposes desapareixen del grup dels primers resultats.

Els canvis funcionen al principi, però és qüestió de temps que els SEO deshonestos tornin a trobar la manera d’aparèixer a les primeres pàgines, encara que sàpiguen que els algoritmes tornaran a canviar. I així anar fent. Aquest és el ball etern que Google fa des del principi amb els SEO, el Google dance que pretén mantenir el nivell de qualitat en les cerques de l’usuari i sense el qual seria impossible utilitzar el cercador amb eficàcia.

Però el Google dance també pot deixar fora de joc algunes pàgines d’empreses honestes per a les quals és vital figurar en els primers llocs de la llista i que ofereixen bons continguts i serveis útils. Són les víctimes col·laterals del conflicte entre Google i l’ spam, que es veuen afectades per detalls tècnics o per una actualització tardana de la seva estructura de posicionament. El normal és que amb alguns canvis de les tècniques recuperin bones posicions, encara que segurament no les que tenien abans.

Perquè això passi hauran d’esperar que el pròxim Google dance els faci justícia i els torni la rellevància que es mereixen. Mentrestant, poden haver perdut milions de dòlars de facturació. I qui sap si fins i tot s’han arruïnat. Així són les normes de la realitat quan és Google qui les dicta.

stats