SATÈL·LITS
JORDI SABATÉ

Google avança Facebook a l’espai exterior

El cercador invertirà gairebé 3.000 milions de dòlars en projectes per donar cobertura de dades per satèl·lit a tot el planeta

EL 21 D’ABRIL DEL 1961 el tinent segon de l’exèrcit soviètic Iuri Aleksèievitx Gagarin va fer el primer vol suborbital de la història amb la nau Vostok-K. Es va mantenir durant gairebé dues hores en òrbita i va fer la volta al món, i va guanyar així als EUA la batalla inicial de la llarga primera cursa espacial, que va començar el 1957 i va acabar el 1975. Amb aquest vol, i després del llançament del satèl·lit Sputnik, l’ésser humà iniciava la conquesta de l’espai.

En aquells anys les dues grans potències hegemòniques lluitaven per demostrar-se a elles mateixes i al món quina era la més forta, però l’interès d’aquells vols, més que polític, era merament científic. A poc a poc, es va anar convertint en un interès econòmic, a mesura que els satèl·lits van començar a facilitar multitud de serveis com la predicció meteorològica, l’orientació sense mapes, la cartografia, les comunicacions i, finalment, l’extensió de xarxes d’internet i de dades mòbils.

Precisament per aquesta última característica, estendre internet, va començar fa menys d’un any la segona cursa espacial, quan van quedar clares dues coses. La primera és que el futur de la xarxa està molt més a prop de les ones electromagnètiques que dels cables; la segona és que els explotadors d’aquestes ones no estan disposats a copiar el model dels cables, en què els proveïdors d’accés feien de meres canonades mentre que els proveïdors de continguts i serveis es feien d’or.

L’aposta de Telefónica per la televisió, per exemple, deixa clar que els operadors van a totes, ja sigui cobrant a les empreses per utilitzar les seves xarxes -rebentant així el principi de neutralitat de la xarxa (vegeu l’Emprenem del 25 de maig)-, o ja sigui disparant al món dels serveis i els continguts digitals amb ofertes molt atractives per al consumidor.

¿Queda espai en aquest disseny de la xarxa del futur per als altres gegants de la pel·lícula, Google i Facebook en especial? La lluita que es podria produir sembla del nivell de la saga sencera de Godzilla versus Alien, i els operadors tenen totes les de guanyar, perquè al cap i a la fi juguen a casa i la banca sempre guanya. Per tant, és millor que els grans d’internet es busquin un altre món...

I això és precisament el que pretenen fer tant Google com Facebook: crear una xarxa paral·lela d’accés a internet mitjançant satèl·lits que cobreixi tot el planeta i que sigui de la seva exclusiva propietat. Més ben dit, dues xarxes paral·leles: una de Facebook i l’altra de Google, que competeixen pel mateix mercat, la publicitat. I no són precisament empreses amigues.

D’aquesta manera s’explica la conferència que Mark Zuckerberg -conseller delegat de Facebook- va donar a Barcelona el febrer passat, durant el Mobile World Congress, posant l’accent en la importància d’estendre la xarxa a tot el món i anunciant la seva aposta per fer-ho mitjançant la compra de l’empresa de drones Ascenta. No era un rampell evangelitzador, era una declaració de guerra que va ser contestada, al cap de pocs dies, per Google, que va anunciar l’adquisició d’una altra empresa d’avions teledirigits: Titan Aerospace.

El fonament d’aquesta primera estratègia de lluita per l’espai és complex: els drones incorporaran repetidors que rebotaran el senyal de xarxa emesa des de la Terra perquè arribi a vastes extensions de terreny. Els drones es combinaran amb globus aerostàtics, de manera que puguin mantenir-se llargs períodes en l’aire sense consumir energia, però alhora tinguin un sistema de navegació intel·ligent que compensi les derives produïdes pels corrents tèrmics.

Google engloba el seu programa dins de l’anomenat projecte Loon, mentre que Facebook l’emmarca en la fundació Internet.org, de manera que emmascara els seus plans amb un vel de bones intencions. En el fons, les dues empreses volen el mateix: augmentar el seu mercat mitjançant la incorporació de nous usuaris a la revolució tecnològica. De moment, el primer pas l’ha fet Google al Brasil aquests dies, on prova en zones amb infraestructures poc desenvolupades els seus globus per augmentar la cobertura del senyal de telefonia 4G.

No obstant això, els globus aerostàtics i els drones tenen limitacions i, en una segona fase d’aquesta nova conquesta de l’espai, les dues potències saben que hauran de sortir de l’atmosfera i apostar per les zones orbitals on es mouen els satèl·lits, que poden simplificar molt el procés de creació de grans xarxes.

De moment, la iniciativa l’ha pres Google amb la compra de l’empresa de satèl·lits Skybox i la intenció, segons The Wall Street Journal, d’invertir en els pròxims anys 3.000 milions de dòlars en aquest sector. També es parla de la possible adquisició de l’1,5% de l’empresa Virgin Galactic, que vol oferir vols suborbitals per al gran públic.

És possible que la iniciativa de Google no sigui casual: la mare de Sergey Brin, un dels dos creadors del cercador, va ser una científica que va abandonar la Unió Soviètica per fitxar per a la NASA, al final de la primera cursa espacial. Ara cal conèixer quins seran els pròxims passos de Facebook en aquesta direcció, en un moment en què sembla que Google emula el llegendari Gagarin i guanya la primera batalla de la segona guerra de l’espai.