Ningú neix ensenyat, sinó que tot ésser viu aprèn i evoluciona. La xarxa és un conjunt de consciències globals, un tot orgànic que pensa i sent com un sol individu. Per tant, en el seu camí haurà de passar per les mateixes fases que passa una persona: infantesa, adolescència, fase rebel i maduresa adulta.
De moment, la xarxa ja va superar la fase de nadó als anys noranta del segle passat, quan estava tot per descobrir. Amb el nou segle li va arribar la infantesa, que es reflecteix en l'esclat dels blogs com a forma d'expressar els llargs monòlegs reflexius dels petits. Amb la primera adolescència, la xarxa es va anar oblidant dels blogs i els seus soliloquis per entrar al món social. Facebook n'és la mostra més clara, amb el seu afany de relacions i de fer pinya; amb les seves demostracions exagerades de virilitat i feminitat prematura mitjançant una allau de fotografies penjades als murs...
Però tot seguit va entrar en l'adolescència rebel, l'hora de les protestes i les queixes via Twitter i les piulades. La xarxa es va tornar molt contestatària; va fer caure règims totalitaris al nord d'Àfrica i va deixar penjant d'un fil la pau social en països com Espanya, Grècia i Anglaterra. De fet, continua en aquesta fase tot i que hi ha senyals que n'està sortint. Què vindrà ara? La maduresa.
L'individu madur es caracteritza per una certa malenconia que només es veu compensada amb productivitat -fer coses i negocis- i pel desig de reproduir-se. La xarxa, doncs, tornarà a canviar. El que s'espera és una fase més llarga i tranquil·la en què potser veurem dos vessants: les primeres obres d'art digital completament natives en forma de llibres, pel·lícules, quadres... I els primers negocis realment creats per usuaris normals, no per fons d'inversió. De la primera vessant n'és mostra Amazon i les seves autoedicions. Un indici de la segona és Google Drive, el núvol de Google que permet per menys de 400 euros crear la plataforma d'un negoci que abans en costava més de 6.000.
Jordi Sabaté és analista tecnològic
