MACRO
CHRISTIAN DE ANGELIS

Gastem menys en automòbils, però més en telefonia

El consum en productes duradors, com els cotxes i els mobles, cau tant per L'efecte real de la crisi com per l'efecte psicològic 

La crisi i la globalització estan trastocant els hàbits de consum. Els estrats socials més privilegiats dels països emergents, com la Xina, estan tirant del negoci mundial de les grans companyies de luxe, que fonamentalment són europees i nord-americanes. Entre altres factors aquest fenomen té un rerefons sociològic: les noves classes riques volen demostrar el seu estatus amb marques que inequívocament s'identifiquin amb el refinament i la riquesa. Mentrestant, a Europa els grups del luxe veuen estancat el seu negoci a causa d'una situació econòmica complicada, marcada per la recessió en diversos països del continent, les amenaces cap al futur de la zona euro i el desànim general dels consumidors.

De fet, la crisi no afecta només el consum d'articles de luxe, sinó que transforma d'una manera general els patrons de comportament dels consumidors de diversos estrats socials. Cadenes de distribució com Lidl, Dia i Primark i les marques blanques troben en l'actual situació un camp de joc idoni per desenvolupar-se, mentre que algunes ensenyes tradicionals deixen d'ocupar posicions de privilegi als supermercats.

Efecte real i psicològic

Xavier Oliver, professor de l'Iese, comenta que la crisi "té dos efectes, un de real i un altre de psicològic". Aquest segon fa que el consumidor mitjà deixi de comprar productes que no són estrictament necessaris, especialment béns de consum durador, i allarguen així la vida dels cotxes i electrodomèstics, explica.

L'enquesta de pressupostos familiars de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), que permet conèixer l'evolució de la despesa familiar a Espanya durant els primers anys de la crisi, confirma aquest patró. Del 2006 al 2010 la despesa que més ha baixat del pressupost mitjà d'una persona a Espanya és la dedicada a la compra d'automòbils: si el 2006 s'hi destinaven 663,6 euros per persona i any, el 2010 el pressupost havia baixat a 373 euros, una caiguda d'un 41,3%.

Un altre sector colpit per la crisi és el dels mobles: el pressupost familiar per equipar la llar ha baixat en més de 50 euros, i ha passat dels 160 euros el 2006 a poc més de 53 euros quatre anys després. Les peces de vestir i les sabates també han patit la reducció de pressupost, amb una baixada global de 184,6 euros per persona i any.

I és que, a banda de conformar-se amb el cotxe i els mobles vells, explica Oliver, un altre efecte de la crisi sobre el consumidor és el de les compres de productes més econòmics: "En poc temps han canviat la percepció i el patró de consum en relació al preu", explica Oliver, amb el creixement de cadenes de baix cost i estratègies comercials molt més marcades pel factor preu.

Una altra despesa que s'ha ressentit de la crisi econòmica és la de restaurants i cafès, que comptaven tres anys després de l'inici de la crisi amb un pressupost de 52,8 euros menys per persona i any. En el mateix sac de despeses no imprescindibles hi ha les de joieria i bijuteria, la quarta despesa amb una baixada més intensa en termes relatius, del 44,8%.

En moments de crisi, però, històricament ha despuntat el consum d'alguns productes que, tot i no ser de primera necessitat, milloren d'una manera substancial el benestar dels habitants (històricament s'ha parlat dels pintallavis, per exemple, com un producte a l'alça en moments de carències econòmiques). Avui, recorda Oliver, Apple segueix tenint cues a les seves botigues, tot i que no comercialitza cap producte de primera necessitat. També puja la despesa en telefonia (tot i que baixen les trucades) a causa de l'eclosió de luxes com els smartphones i les tauletes, i el pressupost destinat a dentistes impulsat per les ortodòncies estètiques.